08 de Febrer de 2010

A Zapatero no l’escolta ni Déu

Les pregàries de Zapatero no arriben al cel. A Zapatero ja no l’escolta ni Déu. Senyor Zapatero, no resi més. Ni amb Obama ni sense Obama; senzillament, no resi.

Just en el moment que vostè resava, en l’Esmorzar Nacional d’Oració, la borsa espanyola es desplomava i sembrava el pànic, el Banco de Santander de Botín (que l’acompanyava en la cerimònia) patia la caiguda borsària  més gran, els organismes mundials auguraven mals temps i sacrificis per als espanyols, els sindicats amenaçaven amb una vaga general que començaria amb mobilitzacions d’advertència i, fins i tot, la televisió oficial de Catalunya, TV3, es declarava en vaga.

Déu no escolta Zapatero, que en la seva pregària ha proclamat que la principal preocupació que té és «la creació de llocs de treball» i ha recordat als empresaris –citant un versicle de la Bíblia– que «no explotaràs el jornaler pobre i necessitat, ja sigui un dels teus compatriotes o un dels estrangers que viuen en alguna de les ciutats del teu país.» Que n’és de gran, Zapatero! Encara que les enquestes li van cada dia pitjor i tothom desconfia més de la seva capacitat per a sortir de la crisi econòmica que sacseja el nostre país o, almenys, per a frenar-la.

Senyor Zapatero, no «explotaràs els ciutadans del teu país» amb la teva verbositat buida, el teu somriure de  ganyota, el teu talant oblidat, les teves promeses incomplertes, les teves improvisacions nefastes, la teva frivolitat i, en definitiva, la teva evident incompetència per a governar que ara has exhibit a tot al món des de la teva efímera presidència de la Unió Europea.
Zapatero, ateu i laïcista, no simulis més que reses, per estar una estoneta al costat d’Obama, que Déu, a més de no escoltar-te per hipòcrita, et pot castigar amb una bíblica plaga econòmica i, potser, amb unes inevitables eleccions anticipades.