e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 d'Octubre del 2011

Ahora, la factura

No se le puede pedir a ETA que renuncie a su objetivo político, pero se le debía exigir que renuncie a la violencia. La aspiración a la independencia vasca, utópica o razonable, está dentro del terreno político y, por tanto, democrático. El uso de las armas para conseguirlo está totalmente fuera de este terreno, y pertenece al de la barbarie.

Ahora ETA ha decidido, según su comunicado, "el cese definitivo de la actividad armada", lo que es una gran noticia. Pero no se podía esperar que también renunciara a "la causa" por la que ha luchado, de forma totalmente condenable, durante casi medio siglo. El conflicto existía y sigue existiendo, llámele cada cual como quiera.

Lo que, inteligentemente, ha hecho ETA, ante su situación de manifiesta debilidad, es cambiar de método y de estrategia. Arropada por una cohorte de llamados expertos...

Continuar llegint...

11 d'Octubre del 2011

La indignació és paralitzant

La indignació és paralitzant. Per als que indignen, amb les seves retallades, i per als indignats, els retallats. La indignació pot fer molt soroll, però paralitza la ment i resta empenta al cor. En el fons, és un conformisme gesticulant o abatut. És una actitud improductiva.

No és una reacció positiva. No construeix, destrueix. No predisposa a fer alguna cosa per superar la situació que motiva aquell estat d'ànim. I una societat instal•lada en la indignació va camí de l'agonia. Es desgasta en l'inútil desafiament a l'impossible, sense lliurar l'esforç necessari per aconseguir el possible.



La protesta per la protesta té molt d'infantilisme. Les dificultats, de tot tipus, requereixen ser afrontades amb maduresa. Maduresa dels que manen i maduresa dels ciutadans. D'aquells, per evitar provocar el desànim col•lectiu amb mesures...

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2011

'Rebentar' España o 'rebentar' Catalunya?

Vol rebentar Espanya... i és possible que rebenti Catalunya.  En més de cinquanta anys de periodisme mai no havia sentit –o potser se m’havia escapat?– una proclamació pública com aquesta d’un destacat polític català.

En una entrevista per a TV3, Alfons López Tena, exdirigent de CiU i exmembre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), actual diputat autonòmic, va respondre així a la pregunta de l’interès del seu partit (SI) a “fer política” a Madrid: «L’interès per anar a les Corts espanyoles és per a fer política independentista, és a dir, per a rebentar Espanya des de dins, per a defensar els interessos de Catalunya i fer mal als interessos espanyols i utilitzar-ho com a plataforma mediàtica de cara als mitjans de comunicació espanyols, catalans i internacionals.»

Proclamacions...

Continuar llegint...

19 de Setembre del 2011

Chacón se’n va a la guerra...

Carme Chacón se’n va a la guerra... ideològica i política. I precisament a Catalunya, la seva terra, on la cosa està que crema entre el foc creuat de "separadors" i "separatistes".

Tot just ser proclamada la ministra de Defensa, Carme Chacón, candidata del PSC per Barcelona en les eleccions generals del 20-N, ha començat a disparar contra uns i contra els altres, amb el coratge que la caracteritza.

Quan en la política catalana el discurs "políticament correcte", encoratjat per molts pròcers, és que els ponts amb Espanya s'han trencat definitivament, la candidata socialista, que ja va guanyar en les eleccions del 2008, torna a aixecar la bandera de la possible entesa entre Catalunya i Espanya. Aquesta és la seva batalla, en la qual pot trobar molts més seguidors del que alguns creuen o voldrien creure.

En aquesta "tercera via" en...

Continuar llegint...

04 d'Agost del 2011

Crisi i boletes de paper de plata

Les notícies ens infonen pànic. Ens atordeixen les explicacions de la crisi. Aquelles, per greus, insistents i, potser de vegades, exagerades; aquestes, per parcials, alarmistes i complicades. La confusió i l'angoixa s'apoderen del carrer.

No hi ha per menys. Una interpretació senzilla, aparentment, de la raó profunda d'aquesta situació econòmica extremadament crítica de l'economia occidental, és la simple teoria dels vasos comunicants. Desaparegudes, pràcticament, les fronteres de la informació, dels fluxos de persones, capitals i mercaderies, en l'àmbit mundial, tot tendeix a anivellar-se.


En aquest efecte de vasos comunicants, la pobresa fuig en allau cap als països rics, i la riquesa busca matèries primeres i mà d'obra barates als països no desenvolupats. La llibertat d'informació i moviment contribueixen, d'una banda, a l'anivellament, i a la...

Continuar llegint...

16 de Juliol del 2011

Errors catalans i espanyols

"També hi ha hagut errors catalans", reconeix l'expresident Jordi Pujol, després d'afirmar que "mai no havia vist a Espanya una opinió tan poc favorable amb Catalunya com ara". El que no diu és quins han estat aquests errors.


Aquests errors catalans han estat, principalment, al meu entendre, la radicalització i l'enfrontament. L'esperit del "catalanisme polític", que Pujol ha defensat tota la seva vida i del qual ara en comença a renegar, a la vista del revisionisme que fa dels seus propis plantejaments, no ha estat ni radical ni d'enfrontament. Ha estat de ferma defensa de la seva personalitat peculiar i de convivència i col•laboració amb Espanya.

Això van ser, senyor Pujol, els seus admirats Vicenç Vives, Salvador Espriu i Enric Prat de la Riba, que es van guanyar el respecte dels catalans i dels espanyols. Ni tan sols Macià ni...

Continuar llegint...

15 de Juny del 2011

Democràcia en helicòpter

Preocupant imatge al voltant del Parlament de Catalunya. Quan per reunir-se en un plenari, la presidenta de la Cambra, el president del Govern i diversos dels seus membres, inclòs el responsable de seguretat, i alguns diputats, han de desplaçar-se en helicòpter per burlar la barrera d'una massa de "indignats" que impedia la seva entrada, alguna cosa important, de fons i de forma, passa al país i soscava la nostra democràcia.

Una democràcia no pot refugiar-se, viatjant en helicòpter o en furgons de la policia, per defugir la responsabilitat de complir i fer complir la voluntat popular expressada en les urnes. No pot acceptar aquesta humiliació pel despit d'alguns dels "indignats" que estan perdent el nord, esdevenint violents, i amb això la seva inicial legitimació.


No és concebible imaginar, encara que sigui en un altre context molt més greu, que un Adolfo...

Continuar llegint...

12 de Juny del 2011

Menys gegants i capgrossos

Petriotisme i petrioterisme. Nacionalisme i cosmopolitisme. Conceptes i sentiments per pensar-hi. Valors? Contravalors? Coincidents? Divergents?

Estimar les coses pròpies i de l'entorn vital immediat és una cosa natural i sana, estimar de manera excloent és antinatural i insà. Estimar només el que és propi és personalment malaltís i socialment pervers. Menysprear el que t'ha engendrat i les seves circumstàncies –potser per ressentiment o esperit de superioritat– no és humà, menysprear l'altre, o el que és dels altres –potser per greuge o per creure's millor– és inhumà.

El sentit de pertinença a un lloc i a un grup és connatural a les persones. És el seu primer hàbitat, que no s'ha de confondre com a primitiu o primari. Però també l'afany de projecció a àmbits humans i culturals diferents,...

Continuar llegint...

06 de Juny del 2011

Per una "Plaça dels indignats"

Una "Plaça dels Indignats", demano. Una plaça per als "indignats". Una "Plaça de la Indignació". Se'n digui com es vulgui. Amb tres requisits:

- Que sigui per a tots els ciutadans indignats.


- Que sigui un espai públic permanent, de discussió lliure i cívic, en què estiguin prohibits la violència, l'insult i la calúmnia.


- I que estigui acotat en lloc no molest per a la ciutadania, protegit i reconegut legalment.


Seria, penso, una bona sortida a l'actual legítim moviment popular, que expressa, bàsicament fin ara, un descontent generalitzat amb el que passa en la vida pública del país i amb la forma de gestionar aquesta vida pública.

 Una vida pública que té directes i brutals conseqüències en la vida privada de milions de ciutadans. En l'econòmic, en el...

Continuar llegint...

22 de Maig del 2011

La indignació vota la dreta

Es dispara la dreta i s’enfonsa l’esquerra. En un ambient generalitzat de malestar i preocupació això pot semblar un contrasentit. I potser ho sigui, en el fons.

Segurament l’esquerra que tenim s’ha desgastat tant en el seu dolent i difícil exercici del poder, que ni aquells que, en moments crítics, hagueren de confiar-li la seva empara i defensa ja han perdut bona part de l’esperança que li atorgaren. Aquesta esquerra, que ha desencantat fins i tot els seus, té noms: Zapatero clarament a nivell estatal, i d’alguna manera, Jordi Hereu i l’ombre del Tripartit a Barcelona i a Catalunya.

Aleshores, al ciutadania indignada que no ha muntat campaments a les places ha buscat refugi en aquells que saben d’economia i de creació de riquesa, encara que amb freqüència miren més per a les seves butxaques que per a repartir-la. Potser per això no...

Continuar llegint...