e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Juliol del 2012

Carga excesiva para Catalunya

En esto hay unanimidad. Entre los partidos, instituciones y ciudadanos. Es, en el fondo, lo que se ha aprobado por consenso en el Parlament. Que lo que aporta la economía catalana al resto del Estado es escesivo.

Por dos razones, principalmente: porque lastra el desarrollo de la propia economía, incluso empobreciéndola, y porque una economía catalana frenada o empobrecida, no puede contribuir a la  riqueza global estatal  ni actuar, como históricamente, de motor de la misma.

Así, todos salimos perdiendo. Este clamor, por tanto, bien merece ser tenido en cuenta, en época de crisis o sin crisis. Incluso, podria formar parte de su solución.

Esta evidencia de desequilibrio económico, por otra parte, está siendo un potente factor del claro aumento del sentimiento independentista y de su extensión a capas sociales normalmente lejanas del catalanismo radical. Es lo que se...

Continuar llegint...

16 de Juliol del 2012

Aguantarà Rajoy?

Que els governs són elegits pels seus programes electorals hauria de ser cert, però és una fal·làcia. Ningú no se'ls llegeix i ni els mateixos partits se'ls creuen. Més enllà d'unes línies mestres, són pur màrqueting. Ja Tierno Galván denunciava que són "per no complir-los". Cinisme realista.


Quan Zapatero va voler complir el seu més o menys improvisat programa les coses van anar malament, i quan va canviar radicalment per seguir l'imposat per la Unió Europea, les coses van anar pitjor i les urnes el van fer fora. ¿Li passarà el mateix a Rajoy? Segurament, no.


Rajoy, a qui tant es va acusar de no revelar o de no tenir programa, és evident que no va sortir elegit pel que hi deia o no hi deia. Després del caos zapateresc, va ser triat perquè tragués el país del mal pas. Això és,...

Continuar llegint...

05 de Juliol del 2012

Per crear ocupació i riquesa

Perquè es creï ocupació calen empreses. Perquè hi hagi empreses calen compradors. Perquè hi hagi compradors cal gent amb poder adquisitiu. Per a un país empobrit, com el nostre, cal buscar mercats fora. En resum: cal exportar.

Per exportar cal produir bons productes o innovadors, a preus competitius, i estar introduïts en països amb poder adquisitiu que ens comprin. Aquest, aparentment, tan simple manual és el que apliquen els sectors i els empresaris del nostre país que basen la seva economia en l'exportació.


Són els que, malgrat tantes dificultats i desànim, creen riquesa, ocupació i contribueixen al que ens queda de l'estat del benestar. Són els que cal encoratjar, ajudar i imitar. Són els que ens poden treure de la crisi. No les simples i inacabables retallades que, més enllà de la necessària austeritat, ens estanquen i empobreixen...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2012

Rostres torturats: Rajoy i Mas

Dues estampes preocupants. El rostre de Mariano Rajoy durant les seves declaracions als passadissos del Parlament, i el d'Artur Mas en l'entrevista televisada que li va fer Josep Cuní. Rostres sofrents de dos presidents patidors, que no van transmetre esperança i optimisme, sinó preocupació.



Donaven la impressió que podien perdre la brúixola i la il·lusió. Que estan posant al límit els seus esforços per sortir de la crisi, i aquesta no dóna senyals d'afluixar. Llavors, un cop 'fets els deures', com asseguren, busquen desesperadament la salvació en altres planejaments. Rajoy, clamant a Europa perquè ens ajudi; Mas, encoratjant a l'enfrontament amb l'Estat, a qui acusa de xuclar la sang catalana. Semblen recursos dels que se senten a la vora del naufragi. Uns parlen del ‘caos grec’, altres d'eleccions anticipades.



Si Espanya està fent...

Continuar llegint...

03 de Maig del 2012

Les presses de Rajoy

Es comprèn la pressa de Rajoy. La seva pressa per fer reformes a fons, ja que les mitges tintes van enfonsar a Zapatero. La seva pressa per fer-les al principi del seu mandat, ja que ara rendibilitza la seva majoria absoluta i no ha de pensar en properes eleccions. La seva pressa per complir amb els mandats de la Unió Europea, que és qui ens pot prestar diners per tirar endavant.


Però la pressa sol ser una mala consellera. La pressa, de vegades, porta a prendre decisions immadures. La pressa pot portar a acumular en poc temps mesures que si són impopulars multipliquen el malestar social. Sobretot si es presenten en un to arrogant i poc dialogant. Fins i tot en el cas que siguin necessàries, encertades i urgents. La immaduresa, l'acumulació i la imposició, són tres errades que poden malmetre l'èxit de les millors intencions.


Als greus mals de la situació actual, encara que en molta...

Continuar llegint...

26 d'Abril del 2012

Triunfo y muerte de un diario mítico, El Correo

100 preguntas a Wifredo Espina, cuestionario del profesor Daniel E. Jones

Capítulo 7. EL CORREO CATALÁN


1. ¿Cuándo y cómo empezó su andadura en El Correo Catalán?

Resulta que despacharon al periodista Josep Faulí de El Correo Catalán, por decisión del mismo que lo había metido, mosén Rosell, que tenia mucha  influencia en el diario cuando el periódico aún era tradicionalista. Faulí, una persona inteligente y trabajadora, tenía un carácter  enérgico y impulsivo que le provocó  un fuerte choque con la empresa, que lo echó a la calle de forma fulminante, por haber alentado una protesta en la redacción con motivo, creo, de un conflicto laboral..

    Como buen amigo y compañero de promoción, me telefoneó enseguida para decirme que en el...

Continuar llegint...

19 d'Abril del 2012

Sublim o ridícul

Sona a ridícul gest del nen entremaliat que s'excusa davant el seu pare. O a formal penediment de confessionari. O a humiliació amb aspecte de grandesa que a molts els donarà compassió i pena.



El Rei, en sortir de l'hospital: "Ho sento molt. M'he equivocat i no tornarà a passar "

Però amb les seves paraules admet que ha fet alguna cosa malament. Quina? Caçar elefants? Anar de campament amb qui sigui? Marxar del país precisament en un moment tan delicat?



No sé si és tan greu caçar elefants com per posar en risc una monarquia. O anar de campament amb qui vulgui, encara que potser no sigui la primera vegada... Segurament el pitjor és haver marxat del país, precisament quan tants i greus problemes s'acumulen.



Què és el que realment "sent molt" el Rei? De que aquest cop l’hagin...

Continuar llegint...

15 d'Abril del 2012

Caçant elefants...

Tres interrogants, almenys, sobre la real "cacera d'elefants". La notícia que el Rei s'ha trencat el maluc quan es trobava caçant elefants a Botswana, en caure al campament de l'expedició dels caçadors, és més que sorprenent.

Amb el respecte degut, preguntem:


– ¿Què feia el Rei caçant precisament elefants, als seus 74 anys d'edat, després de les seves recents intervencions de genoll i de peu i amb una salut més aviat delicada, ni més ni menys que a Botswana?

– Per què se'n va anar el Rei a caçar elefants a un tan llunyà país africà sent el seu nét encara a l'hospital, recuperant-se de l'incident del tret fortuït d'escopeta al peu, i sent la Reina a Grècia?

– Per què el Rei se'n va del seu país per divertir-se –de campament i cacera– en el moment...

Continuar llegint...

30 de Març del 2012

La vaga i el clamor

El fet important no va ser la vaga, sinó el clamor. Va ser una vaga parcial. I un clamor realment massiu.

Molta gent va fer vaga, però encara n’hi va haver molta més que va treballar. Malgrat que els convocants, a vegades, confonen, inadmissiblement, el dret legítim de no treballar, durant una vaga, amb l’inexistent dret  d’impedir que es treballi. I que, lamentablement, alguns comparses o infiltrats practiquen la salvatjada,  que urgeix eradicar amb contundència.

La vaga era, principalment, contra una reforma laboral i unes retallades governamentals que suprimeixen  molts drets adquirits als qui tenen feina per facilitar als milions que no en tenen que puguin obtenir un lloc de treball per guanyar-se la vida.  Les forces sindicals vetllen primordialment pels qui ja el tenen, aquest lloc, i s’obliden dels qui malviuen en l’atur. Per això fou una vaga més parcial que...

Continuar llegint...

20 de Març del 2012

Laments, raonables, de l'esquerra

L'esquerra es lamenta amb raons, però la dreta governa amb els vots. L'esquerra va perdre a les urnes i ara es mobilitza en fòrums, als mitjans i al carrer. La dreta va guanyar les eleccions i es mobilitza des dels butlletins Oficial de l'Estat i de les comunitats en què mana. És el joc, una mica aleatori de vegades, de la política de l'alternança.

Raons poderoses té l'esquerra per protestar, perquè veu frustrats –o fins i tot desmantellats– molts dels seus somnis, però és que no va saber, o no va poder, plasmar-los en una realitat acceptada socialment i viable econòmicament. L'esquerra, que és atractiva i glamurosa, sol moure’s entre l'idealisme i la topesa. I no estan els temps ni per una cosa ni per l'altra. L'esquerra ha tingut la seva oportunitat, i va fracassar. Els seus mals líders i la sobtada crisi econòmica van ajudar, molt decisivament, a la seva...

Continuar llegint...