14 de Novembre del 2013

Joc de mans amb la pregunta

Els únics creïbles són els qui demanen la independència i els qui s’hi oposen. Tots els altres són malabaristes de les paraules. Enganyabadocs.

Els qui van a favor de la independència de Catalunya i els qui hi van en contra juguen net. Diuen les coses pel seu nom. Els altres juguen amb la gent. Diuen el que no pensen i pensen el que no diuen. Fan jocs de mans.

I així el circ continua. Premsa, ràdio i televisió no parlen d’altra cosa, i l’opinió pública està més confosa i perduda que mai. Els qui haurien d’orientar-la no fan sinó distreure-la dels problemes reals i confondre-la.

Parlen als ciutadans del “dret a decidir”, del “dret a votar”, del “referèndum necessari”, de la “consulta ineludible”, però aquests no saben sobre què han de “decidir”, “votar”,...

Continuar llegint...

03 de Novembre del 2013

La "independència" s'ha acabat

Amb les grans forces polítiques i economico-socials d’àmbit estatal en contra, com era previsible, la divisió política, social i econòmica que hi ha a Catalunya i que va en augment, l’opinió europea molt poc o no gens favorable i el creixent cansament de la ciutadania catalana, entre expectant i força pessimista, s’ensuma que la “independència” s’ha acabat. Almenys ara com ara.

Almenys ara com ara, cal subratllar-ho, perquè el sentiment independentista no és cap invent nou ni ha nascut fa quatre dies. Té arrels, raons, emocions i, també, males experiències en la nostra  política. I té una indiscutible legitimitat que potser algun dia serà reconeguda i podrà ser exercida. Ha estat sempre latent, fins i tot en el catalanisme més integrador. Qüestió de temps i de vents més favorables per a...

Continuar llegint...