30 de Març del 2012

La vaga i el clamor

El fet important no va ser la vaga, sinó el clamor. Va ser una vaga parcial. I un clamor realment massiu.

Molta gent va fer vaga, però encara n’hi va haver molta més que va treballar. Malgrat que els convocants, a vegades, confonen, inadmissiblement, el dret legítim de no treballar, durant una vaga, amb l’inexistent dret  d’impedir que es treballi. I que, lamentablement, alguns comparses o infiltrats practiquen la salvatjada,  que urgeix eradicar amb contundència.

La vaga era, principalment, contra una reforma laboral i unes retallades governamentals que suprimeixen  molts drets adquirits als qui tenen feina per facilitar als milions que no en tenen que puguin obtenir un lloc de treball per guanyar-se la vida.  Les forces sindicals vetllen primordialment pels qui ja el tenen, aquest lloc, i s’obliden dels qui malviuen en l’atur. Per això fou una vaga més parcial que...

Continuar llegint...

20 de Març del 2012

Laments, raonables, de l'esquerra

L'esquerra es lamenta amb raons, però la dreta governa amb els vots. L'esquerra va perdre a les urnes i ara es mobilitza en fòrums, als mitjans i al carrer. La dreta va guanyar les eleccions i es mobilitza des dels butlletins Oficial de l'Estat i de les comunitats en què mana. És el joc, una mica aleatori de vegades, de la política de l'alternança.

Raons poderoses té l'esquerra per protestar, perquè veu frustrats –o fins i tot desmantellats– molts dels seus somnis, però és que no va saber, o no va poder, plasmar-los en una realitat acceptada socialment i viable econòmicament. L'esquerra, que és atractiva i glamurosa, sol moure’s entre l'idealisme i la topesa. I no estan els temps ni per una cosa ni per l'altra. L'esquerra ha tingut la seva oportunitat, i va fracassar. Els seus mals líders i la sobtada crisi econòmica van ajudar, molt decisivament, a la seva...

Continuar llegint...