20 de Gener del 2012

Fraga: "Yo le puedo silenciar"

No li guardo rancor, a Fraga, encara que podria.... No el vaig tractar gaire, però va ser prou per a passar de “víctima” a tenir-hi  una “bona relació”. Ell tampoc no era  donat al rancor; en el fons era un home bo i honest. Podia atropellar-te en un dels seus rampells autoritaris i al mateix temps apreciar-te, com em confessà fa anys, respecte a la meva persona, l’actual ministre d’Interior, Jorge Fernández, per exemple.   
   
Recordo bé, del dia que em va cridar amb urgència al seu despatx de Madrid, el seu «Espina, jo el puc fer callar.» A mi se’m va escapar de dir, sense malícia: «Vostè és ministre.» La reunió, dret, sense mirar-me als ulls ni donar-me la mà, va donar per a poca cosa més. Per què, aquella tensió? Doncs per un comentari meu d’unes quinze ratlles sobre...

Continuar llegint...

08 de Gener del 2012

Xoc de nacionalismes

En el xoc entre un nacionalisme gran i un altre petit -en grandària, s'entén-, el menor sol tenir les de perdre. Aleshores, a aquest no li interessa el xoc frontal.

Per molt que s'al·leguin raons de "dignitat" o d'"orgull nacional", o coses d'aquestes, jugar a perdre no té cap gràcia i pot comportar diverses desgràcies. Només cal repassar la història, més trista que gloriosa per a Catalunya, per molt que cantem allò de "triomfant".

Per això el gran gust del "no" de Mas-Duran a la investidura d'un Rajoy amb majoria absoluta, pot quedar-se en bastant menys que en un simple gust, potser en un simple autogol. Quan era tan fàcil i res compromès abstenir-se, com van fer els nacionalistes bascos i, fins i tot, Amaiur. I després, negociar, el que es pugui, clar. Però renunciar ja d’entrada..., i dificultar-ho encara...

Continuar llegint...