15 de Juny del 2011

Democràcia en helicòpter

Preocupant imatge al voltant del Parlament de Catalunya. Quan per reunir-se en un plenari, la presidenta de la Cambra, el president del Govern i diversos dels seus membres, inclòs el responsable de seguretat, i alguns diputats, han de desplaçar-se en helicòpter per burlar la barrera d'una massa de "indignats" que impedia la seva entrada, alguna cosa important, de fons i de forma, passa al país i soscava la nostra democràcia.

Una democràcia no pot refugiar-se, viatjant en helicòpter o en furgons de la policia, per defugir la responsabilitat de complir i fer complir la voluntat popular expressada en les urnes. No pot acceptar aquesta humiliació pel despit d'alguns dels "indignats" que estan perdent el nord, esdevenint violents, i amb això la seva inicial legitimació.


No és concebible imaginar, encara que sigui en un altre context molt més greu, que un Adolfo...

Continuar llegint...

12 de Juny del 2011

Menys gegants i capgrossos

Petriotisme i petrioterisme. Nacionalisme i cosmopolitisme. Conceptes i sentiments per pensar-hi. Valors? Contravalors? Coincidents? Divergents?

Estimar les coses pròpies i de l'entorn vital immediat és una cosa natural i sana, estimar de manera excloent és antinatural i insà. Estimar només el que és propi és personalment malaltís i socialment pervers. Menysprear el que t'ha engendrat i les seves circumstàncies –potser per ressentiment o esperit de superioritat– no és humà, menysprear l'altre, o el que és dels altres –potser per greuge o per creure's millor– és inhumà.

El sentit de pertinença a un lloc i a un grup és connatural a les persones. És el seu primer hàbitat, que no s'ha de confondre com a primitiu o primari. Però també l'afany de projecció a àmbits humans i culturals diferents,...

Continuar llegint...

06 de Juny del 2011

Per una "Plaça dels indignats"

Una "Plaça dels Indignats", demano. Una plaça per als "indignats". Una "Plaça de la Indignació". Se'n digui com es vulgui. Amb tres requisits:

- Que sigui per a tots els ciutadans indignats.


- Que sigui un espai públic permanent, de discussió lliure i cívic, en què estiguin prohibits la violència, l'insult i la calúmnia.


- I que estigui acotat en lloc no molest per a la ciutadania, protegit i reconegut legalment.


Seria, penso, una bona sortida a l'actual legítim moviment popular, que expressa, bàsicament fin ara, un descontent generalitzat amb el que passa en la vida pública del país i amb la forma de gestionar aquesta vida pública.

 Una vida pública que té directes i brutals conseqüències en la vida privada de milions de ciutadans. En l'econòmic, en el...

Continuar llegint...