22 de Maig del 2011

La indignació vota la dreta

Es dispara la dreta i s’enfonsa l’esquerra. En un ambient generalitzat de malestar i preocupació això pot semblar un contrasentit. I potser ho sigui, en el fons.

Segurament l’esquerra que tenim s’ha desgastat tant en el seu dolent i difícil exercici del poder, que ni aquells que, en moments crítics, hagueren de confiar-li la seva empara i defensa ja han perdut bona part de l’esperança que li atorgaren. Aquesta esquerra, que ha desencantat fins i tot els seus, té noms: Zapatero clarament a nivell estatal, i d’alguna manera, Jordi Hereu i l’ombre del Tripartit a Barcelona i a Catalunya.

Aleshores, al ciutadania indignada que no ha muntat campaments a les places ha buscat refugi en aquells que saben d’economia i de creació de riquesa, encara que amb freqüència miren més per a les seves butxaques que per a repartir-la. Potser per això no...

Continuar llegint...

20 de Maig del 2011

La indignació no es prohibeix

El dret a la indignació, a causa del descontentament polític i social, no està regulat. Sigui subjectiu o col·lectiu, s’escapa de les normes. Resideix en la intimitat de les persones i en el sentiment de la societat.

Allò que pot regular-se, en tot cas, és la forma pública de manifestar-se si és que té conseqüències greus o distorcionants per al normal funcionament de la vida col·lectiva pacífica i democràtica. No semblava que les múltiples concentracions d’“indignats” d’aquests dies entressin en aquesta categoria de perillós.

Pel què sembla, potser amb més elements de judici, la Junta Electoral Central considera que poden pertorbar el bon desenvolupament de les eleccions del diumenge, i ha declarat il·legals aquestes concentracions i manifestacions durant els dies de reflexió i de...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2011

El dret a indignar-se

Mentir per guanyar? Aquesta és la impressió que donen, en general, els partits polítics davant de qualsevol convocatòria electoral. Recórrer a la mentida, a l’engany, a la falsedat, a l’exageració, a la desqualificació, a la promesa que incompliran, tot per intentar guanyar vots. És un insult als ciutadans, per la qual cosa tenen dret a indignar-se.

Però els partits polítics en un sistema democràtic són imprescindibles. No aquests partits concrets que tenim, però sí els partits com a representants i instruments polítics dels diversos sectors i tendències de la societat. Ens adverteix el professor Jiménez de Parga, president emèrit del Tribunal Constitucional, que sense partits polítics els grans grups de pressió tindrien el camp abonat per imposar els seus interessos sobre els sectors socials, especialment els més...

Continuar llegint...

06 de Maig del 2011

En la duda, a favor de la libertad

El Tribunal Constitucional ha optado a favor de libertad y de la presunción de inocencia al sentenciar que la formación política Bildu pueda presentarse a las elecciones municipales y forales vascas y navarras.

A favor de la presunción de inocencia. El principio jurídico “in dubio pro reo” expresa  que en caso de duda, por ejemplo, por insuficiencia probatoria, se favorecerá al imputado o acusado (reo). Es uno de los pilares del Derecho penal moderno según el cual el que acusa debe probar la culpa del acusado y no este último su inocencia. Es decir, "ante la duda, a favor del reo". Su aplicación práctica está basada en el principio de que toda persona es inocente hasta que se demuestre su culpabilidadd. En caso de que el juez o tribunal no esté seguro de ésta, y así lo argumente en la sentencia, deberá  dictar un fallo...

Continuar llegint...

03 de Maig del 2011

'La Vanguardia', també en català

És normal que en una societat bilingüe, com ho és la catalana, els seus grans diaris també ho siguin. El que no era normal és que no ho fossin. Naturalment, si és que pretenen ser fidel reflex d'aquesta societat.



Fins fa 13 anys això no passava. Era una situació anormal. El 1997 el diari socialitzant 'El Periódico', amb valentia, visió de futur i ajuda oficial, va donar el salt en publicar-se en dues versions iguals però en diferent idioma, els dos oficials. Va ser de la mà de l'editor Antonio Asensio i del director Antonio Franco. Ha estat un notable èxit: un 60 per cent dels exemplars venuts són en castellà i un 40, en català; o sia, en la llengua “pròpia” menys de la meitat.


Ara, en coincidir amb les 5.000 edicions d'aquella experiència bilingüe, el veterà diari conservador 'La Vanguardia', en unes...

Continuar llegint...