31 de Desembre del 2011

D'on surten les misses d’en Rajoy?

Dos escàndols. Que Zapatero ocultés el veritable dèficit a Rajoy i que aquest pugi impostos quan va dir que no pensava fer-ho. S'al·lega que un es deriva de l'altre, és a dir, que sense ocultació de l'anterior govern no hi hauria necessitat que el nou augmentés impostos. Això es diu i sembla, però vagin a saber

...
El que passa sempre és que d'algun lloc han de sortir les misses. I que solen sortir de la sagristia. I en economia no hi ha més sagristia que la butxaca dels ciutadans. Per això, si el dèficit és bastant més gran del que es va dir, hauran de sortir més misses de la sagristia. Més tisores, d'una banda, i més impostos per una altra.

És el que ha passat. Rajoy no és cap sant miracler, com no ho era Zapatero, tot i aquest va acumular força pecats. Ara caldrà començar a comptar els de Rajoy. Governar...

Continuar llegint...

13 de Desembre del 2011

El tercer gran gest del Rei

És el tercer gran gest del Rei. El primer va ser la seva decisiva contribució a restaurar la democràcia; molt més que un gest. El segon, la seva decidida actitud, també determinant, per sufocar la revolta militar del 23-F. I el tercer, l'exclusió del seu gendre, Iñaki Urdangarín, de tot acte de representació, per "no haver tingut un comportament exemplar", i mentre no es pronunciï la justícia.

L'avantatge d'una monarquia és que dóna estabilitat. Però, en principi, no té més 'mèrits' que el fet biològic de la successió. Una monarquia 'tacada' perdria el seu suport moral. Una 'taca' no pot ser estable, permanent. Per això ha de ser exemplar, poca cosa més se li demana. Si té altres virtuts, si fa mèrits, es va consolidant en el respecte i l'estima popular.

 És el que li ha passat a...

Continuar llegint...

10 de Desembre del 2011

El ciutadà desconcertat

Grans I complicades “cimeres”, econòmiques i polítiques, que es fan i es desfan. Organismes internacionals impotents, governs que cauen o que canvien de color, comissions d’experts que s’entretenen fent informes, agències de valoració que escombren cap a casa, bancs descapitalitzats, caixes que es transformen en bancs, que s’hi fonen o s’hi confonen, borses que ballen la yenka, capitals que fugen buscant un lloc on refugiar-se, empreses que canvien de país perseguint costos més baixos, empresaris que es passen a l’economia submergida per poder  sobreviure, treballadors que es queden sense feina, famílies que pateixen. Aquest és el panorama.

I el ciutadà, desconcertat i indefens. Un dia li diuen que gastar és contribuir al desenvolupament, l’endemà, que ha d’estalviar per patriotisme, i després, que compri per evitar que...

Continuar llegint...

04 de Desembre del 2011

No fer més comèdia

Quan un polític crida a «no fer comèdia», cal escoltar-lo. Sap de què va la cosa. Sap el pa que s’hi dóna. Té experiència, pròpia i aliena. I si qui fa aquesta crida és gat vell en política i la formula de manera concloent i a tota la societat, raó de més per a prestar-li tota l’atenció.

Des del seu privilegiat lloc d’observació –com a expresident de la Generalitat– i la maduresa de tota una vida dedicada la política, Jordi Pujol aixeca ara la veu per advertir  que «s’ha acabat l’hora de fer comèdia o de tergiversar». «I això –afegeix– val per a tothom.»

Que polítics, mitjans de comunicació, intel·lectuals, sindicats i patronal –als quals es dirigeix principalment– sovint «fan comèdia o tergiversen» la realitat i...

Continuar llegint...