21 de Novembre del 2011

Que el triomf no l'encegui

Després del seu gran triomf electoral, i precisament perquè aquest triomf no li pugi al cap, com va passar a Aznar –a qui ha superat en vots i escons–, i després de deixar al seu nivell més baix el socialisme representat per Zapatero, “l’evaporat”, Mariano Rajoy hauria de tenir sempre presents dues reflexions:

Primera. No oblidar mai la promesa, feta des del “balcó de la victòria”, de tenir sempre la mà estesa a les altres formacions polítiques a l’hora de governar, encara que els ciutadans li hagin donat la majoria absoluta i, per tant, suficient per a portar el timó del govern. També Aznar va fer aquesta promesa, de la qual s’oblidà l’endemà mateix. Fou el seu gran error.

Segona. No és exacte que la millor política social “és” una bona política econòmica, com se sol dir,...

Continuar llegint...

08 de Novembre del 2011

El debat que no mou vots

Pocs vots haurà mogut aquest debat. Cada candidat ha cuidat a les seves clienteles, que segurament s'hauran consolidat. Bon debat, sense grans sorpreses, que ve a enfortir el bipartidisme i el centralisme, en ignorar, d'una banda, als altres partits i, d'altra, les reivindicacions territorials (ni una paraula, per exemple, sobre federalisme ni Pacte fiscal).

Cada contrincant portava a la seva motxilla uan càrrega que el condicionava. Rubalcaba la d'haver estat vicepresident d'un govern fracassat. La motxilla de Rajoy era més agraïda, plena d'enquestes favorables, però que podrien canviar de signe a la menor relliscada important.



Rubalcaba ha intentat -i això li podria suposar alguns vots- erigir-se en portaveu dels descontents, oblidant que ha estat figura clau del govern responsable, en gran part, del descontentament. És curiós que el nom del president del Govern ningú l’ha pronunciat;...

Continuar llegint...

02 de Novembre del 2011

Això no és una crisi, és una altra cosa

No és una crisi, és un drama. És diferent de les altres, és més que una crisi. I més que un drama per a milions de persones; una tragèdia.

Però continuem anomenant-la crisi perquè no hem adaptat el nom a la realitat. No és un típic moviment cíclic de l’economia, de desajustament entre oferta i demanda o de fallida d’un factor o de diversos factors. És un canvi profund, un corriment de terres en el mapa político-econòmic global.

El centre de gravetat econòmic i polític s’ha desplaçat. I la riquesa i la pobresa van intercanviant de lloc. I als països d’occident, els fins ara rics i poderosos, de moment els toca el paper de perdedors. Això no era previst, a curt termini.

Hi ha països, com França, que intenten aplicar les mesures tradicionals als canvis de cicle: progrés i...

Continuar llegint...