21 d'Octubre del 2011

Ahora, la factura

No se le puede pedir a ETA que renuncie a su objetivo político, pero se le debía exigir que renuncie a la violencia. La aspiración a la independencia vasca, utópica o razonable, está dentro del terreno político y, por tanto, democrático. El uso de las armas para conseguirlo está totalmente fuera de este terreno, y pertenece al de la barbarie.

Ahora ETA ha decidido, según su comunicado, "el cese definitivo de la actividad armada", lo que es una gran noticia. Pero no se podía esperar que también renunciara a "la causa" por la que ha luchado, de forma totalmente condenable, durante casi medio siglo. El conflicto existía y sigue existiendo, llámele cada cual como quiera.

Lo que, inteligentemente, ha hecho ETA, ante su situación de manifiesta debilidad, es cambiar de método y de estrategia. Arropada por una cohorte de llamados expertos...

Continuar llegint...

11 d'Octubre del 2011

La indignació és paralitzant

La indignació és paralitzant. Per als que indignen, amb les seves retallades, i per als indignats, els retallats. La indignació pot fer molt soroll, però paralitza la ment i resta empenta al cor. En el fons, és un conformisme gesticulant o abatut. És una actitud improductiva.

No és una reacció positiva. No construeix, destrueix. No predisposa a fer alguna cosa per superar la situació que motiva aquell estat d'ànim. I una societat instal•lada en la indignació va camí de l'agonia. Es desgasta en l'inútil desafiament a l'impossible, sense lliurar l'esforç necessari per aconseguir el possible.



La protesta per la protesta té molt d'infantilisme. Les dificultats, de tot tipus, requereixen ser afrontades amb maduresa. Maduresa dels que manen i maduresa dels ciutadans. D'aquells, per evitar provocar el desànim col•lectiu amb mesures...

Continuar llegint...