24 de Setembre del 2010

No somniar truites

Està bé que algú digui les coses pel seu nom. I és molt sensat i oportú que ho faci, precisament, quan s’està a punt de celebrar eleccions. Això és treure teranyines dels ulls de la gent. De la gent que ha d’anar a votar.

És el que ha fet, en una conferència a Lleida sobre el catalanisme al segle XXI, el senyor Lluís Foix, demostrant, una vegada més, que és un dels grans periodistes que té el país. Un professional culte, viatjat, documentat, clar d’exposició i amb una visió amplia i equilibrada de les coses i dels fets. Virtuts que posa diàriament, des de fa molt anys, al servei d’un periodisme de qualitat. Malauradament, no en tenim masses de Lluís Foix. Amb l’autoritat professional i humana que li donen aquestes qualitats, pot dir sense embuts el que cal dir en cada moment.

Els electors faran bé...

Continuar llegint...

16 de Setembre del 2010

Falsos 'antisistema'

Aquests ajuntaments haurien de dimitir corporativament. Per pura lògica. No s’hi val a declarar-se oficialment “al marge” o “exclosos” de la Constitució i continuar exercint les seves funcions i seguir cobrant de l’Estat.

Això que ara fan desenes de corporacions locals catalanes –potser aviat arribaran al centenar– no és legal  ni legítim ni moral. Encara que, per si de cas, per si jurídicament els pogués caure alguna garrotada –administrativa o penal– que els deixés sense finançament i sense sou, tenen la precaució de fer constar, farisaicament, que aquesta automarginació o exclusió de l’ordenament constitucional és “moral”, no deixa de ser un contrasentit. Una burla a la llei en virtut de la qual es van constituir i un engany als seus electors, que els van votar dins la vigent legalitat...

Continuar llegint...

03 de Setembre del 2010

Laporta: espoli o independència

Contra l’espoli econòmic espanyol a Catalunya sols hi ha una solució: declarar la independència. Aquest és el missatge directe i simplista de l’expresident del Barça, Joan Laporta, a l’hora de fer el salt a la política activa, al capdavant del partit Solidaritat Catalana per a la Independència.

Un llenguatge tan clar i decidit, el més populista de les formacions polítiques que concorreran en les pròximes eleccions catalanes, té prou força per a emportar-se vots no únicament dels catalans d’origen, sinó també dels catalans integrats procedents de la immigració. Toca directament la butxaca de tots els ciutadans.

És il·lusòria, a més de fora de la legalitat, la promesa de declarar-se unilateralment estat independent, raó per la qual no forma part, expressada d’aquesta manera, de cap programa...

Continuar llegint...