e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 de Juliol del 2010

Doncs, una altra manifestació!

Una altra manifestació, de les anomenades milionàries, semblaria el més lògic. I no al Passeig de Gràcia, que és curtet, sinó a la interminable Avinguda de la Diagonal. En gran!

Perquè ningú no hi pogués camuflar la seva mentida: que si un milió i mig d’assistents, (Òmnium) que si un milió cent mil (Ajuntament), que si quatre-cents mil (El País) o, fins i tot, seixanta mil (un institut especialitzat). Prou de bromes amb les matemàtiques!

Si aquella del 10 de juliol no se sap ben bé per què va ser, aquesta altra tindria un objectiu més concret: el Congrés dels Diputats, que acaba de tirar per terra –com el Tribunal Constitucional– el preàmbul de l’Estatut en el que fa referència a la “nació” catalana. El consens a què s’havia arribat en el Parlament de Catalunya en...

Continuar llegint...

20 de Juliol del 2010

Infantilisme parlamentari

Respectar la democràcia i l'estat de dret vigents, aquest és el comportament seriós. Per molts defectes i moltes carències que presentin. Sobretot per part de les institucions legals, el fonament jurídic i les atribucions de les quals han emanat,  precisament, de la  democràcia i de l'estat de dret. La resta és insubmissió o infantilisme.

I en això ha incorregut, amb la seva resposta al Tribunal Constitucional, el Parlament Català; sigui dit amb tot el respecte que mereix. Més que insubmissió, es veu com un infantilisme. Seria atrevit dir-ne un desacatament a la polèmica sentència del Constitucional sobre l'Estatut; més aviat sembla un "empassa't aquesta". 

I com un dret al picar de peus de parvulari. No s'ha atrevit a una rebel·lió en tota regla, el Parlament (cosa que l'hauria desacreditat i deslegitimat), però ha fet saber...

Continuar llegint...

16 de Juliol del 2010

El joc de les dues sobiranies

No hi caben dues sobiranies dins d'un mateix Estat. Ni dins d'una mateixa Nació. Com això legalment és així, doncs una altra cosa seria  contradictori per pura lògica i una contradicció en els seus propis termes, cal evitar jugar amb les paraules, error o mala intenció en el qual cauen o al que recorren molts polítics.



Políticament es poden fer molts jocs malabars. I així, preguntar-se si la sobirania política resideix en el conjunt del poble espanyol, com disposa la Constitució, o també al poble català, amb argumentacions històriques, culturals i identitaries, com es pretén legítimament des del nacionalisme.



Més enllà dels legítims diversos raonaments polítics d'uns i d'altres, i de la major o menor solidesa dels seus respectius fonaments, legalment ens movem en un terreny especulatiu. En el...

Continuar llegint...

13 de Juliol del 2010

La Manifestació i el Mundial

La realitat destorba, en moltes pretensions polítiques. Però la realitat són les dades, reals i no virtuals, que cal que tingui en compte tota activitat política seriosa i no de ficció. I la gran manifestació contra les retallades de l’Estatut, feta a Barcelona (xifres contradictòries i mentideres sobre assistents a part), és una realitat. I la gran eufòria, també a Catalunya, pel triomf de la selecció espanyola en el mundial de futbol, és una altra dada real.

N’hi ha que interpretaran aquestes dues realitats com a realitats contradictòries, i n’hi ha que ho faran com a realitats complementàries. En tot cas, més enllà de les lectures miops,  sectàries o malèvoles que se’n facin, són compaginables. Tal com les estadístiques ens confirmen (i ho acaba de recordar el conseller Saura), més del setanta per...

Continuar llegint...

08 de Juliol del 2010

Manifestació contra Montilla

Montilla va entrar a la ratonera i hi ha quedat atrapat. I ara, que les forces de seguretat vigilen que no li passi res, al president. Sempre hi ha algun boig descontrolat, en aquests esdeveniments torrencials. Se sap com comencen, però no com acaben. A vegades, com ara, ni tan sols com començaran. Potser per això la Chacón, que a més diu està “muy satisfecha” amb la sentència, no anirà a “la guerra”.

La intenció de Montilla era canalitzar la protesta. Però va fer, un xic precipitadament, una encesa proclama d’«indignació» i de «consternació» cridant tots els ciutadans catalans a una “gran manifestació” per a protestar contra una sentència «intolerable» del més alt tribunal  que, segons ell, retalla un cinc per cent l’Estatut. Per tant, una manifestació contra el cinc per cent....

Continuar llegint...

03 de Juliol del 2010

Renunciar a l'Estatut

La cosa és ben senzilla, senyors polítics descontents amb la sentència del Constitucional. No s’escalfin tant el cap. Els proposo renunciar a l’Estatut. Res de sotmetre’s a un tribunal que han deslegitimat, desautoritzat, vilipendiat, escarnit i tot el que feia falta per a parar-li els peus. Una mica de dignitat, senyors. Res de doblegar-se a les malèvoles intencions d’un Zapatero que torna a burlar-se de vostès declarant-se satisfet d’allò que vostès consideren una gasòfia que els indigna, els consterna i els fa vomitar, acceptant hipotètics sargits d’una cosidora que entri per la porta de servei.

Res d’acceptar que el PP de Rajoy li hagi fet legalment, a Zapatero (quin alleujament!), la feina bruta de fer adaptar l’estatut català a les normes constitucionals, estatut que ara satisfà a tots dos i que el president del Govern considera que marca el...

Continuar llegint...