25 de Maig del 2010

Montilla, revulsiu i serenitat

La intervenció del president Montilla al Senat ha remogut les aigües estancades dels dos grans partits estatals sobre la renovació del Tribunal Constitucional. Potser la cosa no vagi molt més enllà, però ja és alguna cosa. 

Podria ser que no fos més enllà, perquè el Constitucional, a córrer cuita, dictés la seva sentència sobre l'Estatut abans que aquesta renovació, que pot ser lenta, tingués lloc. O també perquè, acceptats finalment pel PSOE, com ara sembla possible, els dos candidats proposats fa uns dos anys pel PP, aquests candidats fossin recusats immediatament per les seves declaracions prèvies sobre la inconstitucionalitat de l'estatut català. 

De tota manera, el gest de Montilla és meritori i lloable. Quan de tot arreu li empenyen cap a la radicalització, ell opta per la temprança i per no sortir de les...

Continuar llegint...

14 de Maig del 2010

Zapatero, sol i contra ell mateix

S’ha evaporat. El qui es proclamava “defensor dels dèbils, dels treballadors, dels pensionistes, de les viudes, dels nadons i dels dependents”, s’ha evaporat. Totes aquestes persones, i moltes més, s’han quedat sense redemptor. Zapatero, actuant contra el que venia dient i contra les seves promeses electorals, ha pres mesures més dures i dràstiques que les que, en el seu temps, prengué Aznar  per salvar l’economia.

Tot allò que no va fer quan li ho demanaven en el Parlament, ho ha hagut de fer ara per manament de la Unió Europea i després d’una trucada telefònica d’Obama. «O això o el teu país se’n va a fer punyetes», pot ser el resum d’aquelles exigències. I ho ha hagut de fer en “tres dies”, per complir l’ultimàtum europeu i quan és ell, precisament, qui presideix, per torn, la...

Continuar llegint...

07 de Maig del 2010

El Duo de la Moncloa

La "alternativa seriosa" no es proclama, cal guanyar-se-la, senyor Rajoy. Com que no és pidola la "confiança", senyor Zapatero, cal merèixer-la. Estan vostès mal acostumats a demanar-nos que els signem xecs en blanc.



El de la presidència de Zapatero ja està del tot amortitzat. El que reclama Rajoy encara està per signar. Per les seves obres els coneixereu. Al president el tenim més que conegut, a l'Aspirant li falta encara treballar-s’ho molt. Al Duo de la Moncloa, reunit d'urgència per preocupació general de la crisi, les enquestes i la borsa li donen mala nota.



Difícilment Zapatero pugui seguir pidolant més confiança per la seva cara bonica, el seu tarannà i el seu somriure. Rajoy, que té menys de tot això, ha de demostrar això de l’"alternativa seriosa". No és seriós...

Continuar llegint...