25 de Febrer del 2010

Governar o dimitir, aquí i a Madrid


Els governs se'ls elegeix perquè governin. La seva obligació és governar. I si no en saben o no poden, el més lògic és dimitir. Deixar que governin d'altres.

Apel·lar a possibles pactes amb les forces polítiques adversàries, amb les que tenen altres programes i formes de governar, és una estratègia per guanyar temps per mantenir-se en les seves poltrones. Una trampa per intentar comprometre l'adversari en els propis fracassos. I un engany a la societat fent creure que es tenen les fórmules màgiques, però que la culpa és dels altres que no els recolzen.

Però els altres, els adversaris, no han estat elegits per governar, sinó principalment per controlar els que governen. I per preparar-se perquè si aquests fracassen els puguin substituir. Aquesta és la regla democràtica de l'alternança en el govern del...

Continuar llegint...

22 de Febrer del 2010

Zapatero, amb l’aigua al coll

Fa bé, Zapatero, de demanar ajuda. No li queda cap més remei. És un nàufrag amb l’aigua al coll. S’ofega i pot enfonsar el país, amb ell. El seu SOS és plenament justificat.

Ara demana ajuda fins i tot al Partit Popular. I ho fa desesperadament. I cridant. No ja en nom seu, que seria reconèixer el fracàs de la seva política, sinó en nom d’Espanya, cosa que encara és pitjor. Significa, ni més ni menys, que ha portat el país arran de precipici. És a dir, de la bancarrota econòmica i política.

En aquesta situació extrema, qui li donarà un cop de mà gratuïtament, sense contrapartides? Tots els qui durant aquests anys del seu mandat l’han ajudat, n’han tret profit. N’hi ha que n’han tret més i n’hi ha que n’han tret menys. I n’hi ha que n’han tret més promeses...

Continuar llegint...

17 de Febrer del 2010

Ni rectificar ni perdonar

Comèdia no, senyors Maragall i Montilla. No intentin confondre més la gent. Siguin seriosos.
Vostè, senyor Maragall, va fer unes afirmacions, amb solemnitat, reiteració i per escrit, que aquí són. Va dir el que va dir, que és el que volia dir. No vingui ara amb l’excusa de les males interpretacions. Fins i tot altres consellers del govern, com Antoni Castells, es van adherir a les seves paraules.

I com que allò que va dir i escriure públicament –i fou aplaudit per altres membres del mateix govern– va indignar profundament el president Montilla, vostè fou  conseqüent i posà el seu càrrec a disposició del president. És a dir, va presentar la dimissió.
 Bàsicament va dir dues coses molt grosses, tractant-se d’un conseller del govern: que aquest govern «no té un projecte de país» i que...

Continuar llegint...

16 de Febrer del 2010

Que no s’equivoqui, el Rei

La iniciativa del Rei, de promoure, amb crides i iniciatives concretes, un acord entre les formacions polítiques i els agents socials sobre mesures per a sortir de la gran crisi, és dubtosa i arriscada. Dubtosa perquè podria apartar-se de les seves estrictes funcions, i arriscada perquè es podria interpretar com una actuació a favor del govern o de l’oposició. En qualsevol cas, però, és popular.

És popular perquè va encaminada a fer que el país surti del profund avenc on s’ha ficat, per culpa de qui sigui i de circumstàncies diverses. I això és d’agrair, per part dels ciutadans.

En principi el Rei s’ha anotat un punt, un més. Sobretot de cara a la galeria. No és tan clar, però, que serveixi per a aclarir el nostre confús panorama polític ni per a encarrilar el normal joc democràtic.

En la...

Continuar llegint...

08 de Febrer del 2010

A Zapatero no l’escolta ni Déu

Les pregàries de Zapatero no arriben al cel. A Zapatero ja no l’escolta ni Déu. Senyor Zapatero, no resi més. Ni amb Obama ni sense Obama; senzillament, no resi.

Just en el moment que vostè resava, en l’Esmorzar Nacional d’Oració, la borsa espanyola es desplomava i sembrava el pànic, el Banco de Santander de Botín (que l’acompanyava en la cerimònia) patia la caiguda borsària  més gran, els organismes mundials auguraven mals temps i sacrificis per als espanyols, els sindicats amenaçaven amb una vaga general que començaria amb mobilitzacions d’advertència i, fins i tot, la televisió oficial de Catalunya, TV3, es declarava en vaga.

Déu no escolta Zapatero, que en la seva pregària ha proclamat que la principal preocupació que té és «la creació de llocs de treball» i ha recordat als...

Continuar llegint...