24 d'Octubre del 2010

"Aquests morrets" i aquesta hipocresia

Quants homes no pensaran el mateix, o alguna cosa semblant, que el bocamoll alcalde popular de Valladolid? Pecat de pensament! Però, sobretot, de paraula. El mandatari val·lisoletà s'ha anat de la llengua en referir-se a jove i atractiva ministra Pajín, un cognom que també té el seu què.

"Cada vegada que li veig la cara –va dir entre d'altres coses l'alcalde Javier de León–, i aquests morrets penso en el mateix, que no diré aquí" (a la ràdio). Paraules més que suficients, sens dubte, per ser cremat en la foguera pública, com els heretges de les novel·les del també val·lisoletà Delibes.

Davant la gran polseguera i protesta nacional, com si fos una qüestió d’Estat, aixecada arreu, i orquestrada per la batuta de Pepe Blanco, que ha qualificat les expressions de "masclistes, intolerables i...

Continuar llegint...

21 d'Octubre del 2010

Catalunya perd pistonades

Erròniament, Catalunya s’automargina en les grans decisions del panorama polític general i perd pistonada. L’alarma comença a créixer fortament en l’opinió pública catalana, mentre els seus polítics continuen disparant en llurs jocs de fogueig.

Alguns esdeveniments concrets dels últims dies ja han fet efecte i constitueixen un seriós toc d’atenció sobre això. Són principalment, els quatre següents:

Primer. L’acord de Zapatero amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) –que precisament està en l'oposició, a Euskadi–, que salva els Pressupostos Generals de l’Estat i garanteix la continuïtat de Zapatero en la presidència del Govern fins al final de la legislatura. Un pacte fosc i discutible, però molt important per a l’estabilitat del govern central durant gairebé un any i mig i mot...

Continuar llegint...

11 d'Octubre del 2010

La paràbola dels sostenidors

La pregunta del polític català i líder democristià Duran Lleida a la bella periodista de televisió és una bona paràbola aplicable a polítics i periodistes.
«Faci’m una pregunta», li va demanar ella al final de l’entrevista, i ell, mirant-li l’escot, li etzibà: «Portes sostenidors?»
Com és ben sabut, aquesta peça de llenceria subjecta el bust femení, evitant que se sobreïxi, i estilitza la silueta,  embellint-la. ¿Porten sostenidors, la majoria dels nostres polítics i periodistes? No ho sembla pas.

Els polítics, i les polítiques, solen mostrar-nos idees dispersades i toves, poc sòlides, incoherents, que salten d’aquí cap allà segons les circumstàncies del moment o els interessos del partit demanin. I, d’altra banda, les exposen amb brotxa grossa, sense cura ni...

Continuar llegint...

05 d'Octubre del 2010

Aixecar l’economia

Amb demagògia fina no sortirem de la crua crisi econòmica. Confonent política econòmica i política social, per quedar bé davant la gent, és anar per un camí erroni, és una concessió fàcil a les masses cercant l’aplaudiment i els vots. Cal més rigor.

«Aixecar l’economia vol dir, sobretot, reduir les taxes d’atur», ha dit Artur Mas, president de CiU, en el Cercle Financer de La Caixa. Demagògia fina. Certament, reduir  l’atur pot ser un indicador del bon funcionament de  l’economia, però també podria indicar haver augmentat el nombre de funcionaris o haver creat llocs de treball ficticis.

Es posa l’accent a predicar o fomentar la contractació laboral; està bé. Fomentar la contractació, ¿per què, si resulta que no hi ha feina? El que és prioritari és que hi...

Continuar llegint...

04 d'Octubre del 2010

Pensament a sou

Polítics sense idees, intel·lectuals sense poder. Podria ser la descripció del misèrrim panorama de la nostra classe dirigent. Per superar-ho, els professors Castiñeira i Lozano, assenyalen que estem vivint la consolidació de "fàbriques d'idees i de relats". Són les conegudes i discutibles fundacions depenents o vinculades a partits polítics. "Organitzacions orientades a produir simultàniament idees, orientacions per a l'acció i el sentit que les justifica", segons els esmentats professors.



En el fons, doncs, són entitats al servei d'ideologies o de partits determinats. Entitats "orgàniques". Grups de pensadors que posen el seu intel·lecte al servei d'els qui han creat aquests grups, els emparen i els paguen. La seva llibertat de pensar, per tant, està a sou. No són molt de fiar.



Si Ortega i Gasset deia...

Continuar llegint...