25 de Gener del 2010

Democràcia dels diners?

Democràcia de les persones o dels diners?. Aquest és el debat que obre l'enfrontament entre el president Obama i el Tribunal Suprem d'Estats Units, al sentenciar aquest que les grans corporacions i empreses podran destinar tots els diners que vulguin, sense les limitacions que existien, a les campanyes electorals a favor d'un o un altre candidat. Aquesta decisió, diu Obama "colpeja a la democràcia en si mateixa".



Els candidats que disposin de més diners o a qui donin suport els magnats, és a dir, amb més recursos per arribar a l'opinió pública, amb més publicitat, mitjans de comunicació, millor organització, etc. tindran avantatge sobre els altres. Això ja ha vingut ocorrent, però hi havia uns límits. I Barack Obama a la seva campanya va aconseguir contrarestar aquesta pràctica amb un massiu suport popular i aportacions de les persones...

Continuar llegint...

19 de Gener del 2010

La bona voluntat de Vic

L'Ajuntament de Vic li demana a Roca Junyent un Informe i aquest li contesta que s'informi. Que demani que l'informin. Fins i tot li envia un text per demanar aquest informe. Brodat!



Li encarreguen que estudiï la problemàtica relativa a les interpretacions que s'han produït sobre com l'Ajuntament de Vic gestiona el seu Padró, i contesta que "en aquest moment" està en condicions de dir que l'actuació de l'Ajuntament "no pot ser titllada com a incorrecta o contrària a la llei", actuació que no ha estat encara "concretada en cap ordenança ni disposició administrativa".



I afegeix el molt hàbil jurista i expolític Roca Junyent que "el que queda més clar i evident és la bona voluntat de l'Ajuntament de Vic" de no generar situacions de discriminació ni negació de drets jurídics "en un marc...

Continuar llegint...

16 de Gener del 2010

Europa, la 'puntilla' a Zapatero

Europa podria clavar la puntilla a Zapatero. La seva presidència europea, de caràcter rotatori (és a dir, sense cap mèrit) i durant el curt període de sis mesos, pot ser suficient per a desemmascarar, encara més i a escala internacional, la seva inconsistència i la seva frivolitat. La seva incapacitat política de governant.

En aquest cas el tret li hauría sortit per la culata, ja que precisament ell esperava que aquesta presidència seria una ocasió per a refer la imatge tan malparada que té en el nostre país. Contràriament, el seu desprestigi internacional pot precipitar que caigui des del molt debilitat pedestal on s’esforça a mantenir-se amb falses fugides cap endavant.

Dins el mateix partit socialista s’especula ja amb noms alternatius com a candidats en les  properes eleccions generals. Fins i tot el mateix Felipe González, volent...

Continuar llegint...

11 de Gener del 2010

Una Constitució poc democràtica

Una Constitució que no prevegi la solució dels importants problemes que presenta o pot presentar la societat –la vida de la qual regula–, o és desfasada o és poc democràtica. No és estrany que això li passi a la nostra, de l’any 1978, elaborada i aprovada en unes circumstàncies polítiques i socials d’emergència que la van condicionar seriosament.

El país sortia d’una llarga dictadura i es proposava normalitzar la seva vida pública, però els actors que havien d’afrontar aquesta tasca, per molt bona fe que tinguessin i per moltes renúncies partidistes que fessin, ells mateixos, per les seves pròpies vivències, i la societat a la qual representaven, estaven viciats en les perspectives  i en les possibilitats; difícilment podien anar més enllà.  

Haver viscut una guerra fratricida seguida...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2010

Els polítics i Einstein

Que els governants es converteixin en un problema és un contrasentit. Una incomprensible paradoxa. Una de les pitjors calamitats que li poden passar, a un país. Que els qui estan obligats a procurar el bé comú dels electors, que per a això foren elegits, siguin precisament un obstacle per a aconseguir-ho. Que els encarregats de resoldre els problemes esdevinguin un greu problema. Tanmateix, tot indica que això és precisament el que ara ens passa.

L’últim sondeig d’opinió del CIS és preocupantment il·lustratiu. Com comenta, amb motiu dels resultats d’aquest sondeig, l’agut observador i històric periodista, Lorenzo Contreras, «aquest sondeig ha situat la classe política en un trist lloc privilegiat del desdeny col·lectiu; el tercer lloc en la llista de problemes. O, si es vol, la calamitat política nacional número tres»....

Continuar llegint...