27 de Juliol del 2009
No una, sinó dues son les crisis que afecten ara a la premsa, i als mitjans de comunicació en general. La crisi econòmica i la d’adaptar-se a la nova societat.
L’econòmica, per estar immersa en la crisi generalitzada que vivim. La d’adaptació, deguda a l’espectacular multiplicació de mitjans de funció específica i suport divers, en aquest nou marc.
Tots els mitjans, grans o més petits, tenen serioses dificultats, alguns de supervivència. La minva i important de publicitat -i de lectors, en el cas de la premsa de paper- ha comportat situacions crítiques empresarials i de tensions internes de personal, com veiem cada dia. Els clams a l’Administració Publica a favor d’ajuts, potser necessaris, son perillosos; els pot ajudar a sobreviure, però potser a canvi de pèrdua d’independència en la seva genuïna...
Continuar llegint...
17 de Juliol del 2009
No se li pot treure mèrit, en els seus justos termes, a Esquerra Republicana de Catalunya perquè hagi aprofitat la feblesa política de Zapatero per treure-li un sistema de finançament autonòmic que, aparentment, ha de beneficiar pricipalment Catalunya, però també les altres comunitats autonòmiques. La seva amenaça de no donar-li suport en els pròxims pressupostos de l’Estat, ha fet que el president del govern, especialista en això, s’hagi tret un altre conill del barret.
Veure’m quin rendiment tindrà aquesta estranya operació (que ve a apuntalar els governs socialistes de Madrid i del tripartit) venuda per Zapatero com un avançament per a tot Espanya i per Puigcercós, president d’Esquerra Republicana, com un gran èxit seu i del seu partit. Tots dos necessitaven urgentment anotar-se se un punt davant els seus i de cara a...
Continuar llegint...
03 de Juliol del 2009
Hom diria que gairebé que no fem res més. En declaracions d’uns i altres, en enquestes que encarreguen aquests o aquells, en protestes dels eterns protestants, en manifestos dels manifestants d’ofici o de benefici, amb laments, ploralles de cocodril o llagrimots de pam. Però no, sembla que no en tenim prou.
Ara el Parlament, fent ús d’un article d’excepció, ha convidad una alta personalitat cultural del país, l’eminent lingüista Joan Sala, perquè als digui, als nostres atrafegats diputats, que la llengua catalana "no està bé de salut, ni de salut política i social ni de salut filològica." Molt bé –millor dit, molt malament–, ja en tenim un altre testimoni d’autoritat!
Que està malament socialment? Només fa falta sortir al carrer i escoltar una miqueta; o veure els mitjans de...
Continuar llegint...
Rss