23 de Març del 2009
No hi ha indiferència dels ciutadans envers la política, sinó envers determinada manera d’entendre la política i de fer política. No hi ha cap desafecte dels ciutadans envers els polítics, sinó envers el comportament de determinats polítics. Davant de grans decisions que l’afecten, la gent acudeix a les urnes i es manifesta a cara descoberta.
La indiferència i el desafecte sorgeixen davant la política impura, quan en nom de la política es fa o es pretén una altra cosa. Quan la concepció sobre el govern de la societat o les activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels assumptes públics es desvien del seu veritable objectiu, que és la consecució i l’administració del bé comú dels ciutadans, aquests tenen tota la raó de refusar aquell concepte i aquestes activitats.
Estem davant una...
Continuar llegint...
12 de Març del 2009
Hi ha com una mena de complot político-jurídico-mediàtic per a tirar per terra la presumpció d’innocència de les persones. Potser no passa de ser una nefasta coincidència, però la impressió –tant en el cas de molts polítics, d’alguns jutges com en el de no pocs mitjans de comunicació– és d’un ús i abús, més o menys conscient o inconscient, dels seus instruments de poder i d’influència que atempta a allò que és essencial en la dignitat de les persones: la presumpció de la seva innocència. I això no sols cal denunciar-ho, sinó també eradicar-ho.
Sovint constitueix una manipulació de simples aparences, d’indicis no sempre racionals, de sospites sense gaire fonament... si no és que es tracta de rumors frívols o interessadament difosos o publicats que taquen...
Continuar llegint...
02 de Març del 2009
Els que perden, no ens enganyem, són els nacionalistes, amb els resultats de les eleccions basques i gallegues. Els que guanyen són els partits nacionals. En conseqüència, Zapatero i Rajoy. O Rajoy i Zapatero, segons es miri.
Zapatero aconsegueix, amb la seva política enganyosa i erràtica, desallotjar el PNB d'Ibarretxe del govern d'Euskadi, per primera vegada des de la restauració de la democràcia. Com ja va fer també, amb ajuda de Maragall i Montilla, a Catalunya. El que no va aconseguir Aznar amb Mayor Oreja i Vidal Quadras. S'apunta un tant cara la galeria. Però perd, escandalosament. a Galícia.
Rajoy, assetjat des de dins i fora però amb tenacitat, recupera la governació de Galícia per majoria absoluta, com en temps de Fraga I aconsegueix ser decisiu en la formació del govern basc. Un molt bon resultat. S’ho jugava tot, i sens dubte que el seu...
Continuar llegint...