25 de Febrer del 2009
Temps dolents pels mitjans de comunicació. La greu caiguda de la publicitat i l’agreujat descens de lectors pinten un panorama preocupant. Però, més enllà d’aquesta preocupació econòmica, sorgeix una preocupació social i política.
Les vendes i principalment la publicitat són els suports dels mitjans, i la garantia de la seva qualitat i del grau de la seva independència. Els índexs de venda i publicitat són els que els permeten la seva independència del poder públic. Si aquells baixen, aquesta se’n pot ressentir seriosament.
La lluita per la supervivència porta a la temptació de les subvencions; i aquestes, a la pràctica, mai són gratuïtes. Sobretot quan no hi ha un sistema neutral i equitatiu de concessió i repartiment, la qual cosa significa que sol ser arbitrari i favoritista.
És...
Continuar llegint...
18 de Febrer del 2009
Vaga en la Justícia, ara. I per què, no demà, a Les Corts? I en el Govern? O el Rei? Tots els poders estatals, tot l'Estat en vaga!
Posats a desbarrar, desbarrem tots. Tots tenim queixes, reivindicacions i drets a reclamar. Vaga, doncs, de ciutadans? Vaga general, com la que es diu per a l'un d'abril? Tot el país en vaga?. Tanquem el país, senyor Zapatero.
Raons no ens en falten. Ens sobren. A tots. Sobretot quan ara se'ns diu, pels mateixos que van negar la crisi, que aquesta va per a llarg, que no es veu el final del túnel. Es pot, potser, disculpar al més prudent Solbes (ja menys solvent), pel seu problema en la vista, però al abans etern somrient dels ulls blau-zapateril, no se'l pot disculpar gens.
A la seva política del "prometo, encara que no pugui prometre", de l'"engany, encara que no pugui enganyar", s'ha sumat la del "nego la crisi, encara que no la pugui...
Continuar llegint...
10 de Febrer del 2009
No per dir-ho Zapatero cridant més es desconfiarà menys d’ell. No per desqualificar-lo Rajoy amb la frase més ocurrent deixarà ell mateix de ser menys creïble. Tots dos estan massa nerviosos. I el nerviosisme es contagia a la societat.
Davant situacions greus, com l’actual, la societat necessita, precisament, polítics serens. Així com també mitjans de comunicació equànimes. I, en general, no tenim ni una cosa ni una altra. Això ens condueix a tots cap a l’espiral del nerviosisme.
El cos social queda, així, baix de defenses, menys immune i amb una menor capacitat de reaccionar davant els problemes. Ni assimila les receptes que se li proposen, ni engendra energies pròpies. És un cos seriosament debilitat davant la necessitat de tirar endavant. Son els efectes paralitzants del nerviosisme col.lectiu.
És lògic que els dirigents...
Continuar llegint...
Rss