30 de Novembre del 2009

Periodisme emocional

Deixar-se portar pel cor –o per qualsevol altra víscera–, en periodisme i política, no ajuda a ser rigorós ni a encertar. Si, a més, es fa des del prejudici –fins i tot ben intencionat–, es contribueix al confusionisme i s’alimenta la crispació. És el que ha passat aquests dies amb el discutit “editorial conjunt” de varis diaris, suposadament a favor de l’Estatut i clarament en contra del Tribunal Constitucional, que ha d’emetre sentència sobre la seva constitucionalitat. I ha  passat tant en el cantó dels favorables a aquest editorial com en el dels contraris.

Cor i prejudicis són mals consellers, tant en periodisme com en política. Solen fer tancar els ulls a la necessària racionalitat. Una cosa és la sensibilitat davant els problemes i una altra  el sentimentalisme. Una cosa és la pluralitat d’idees i de...

Continuar llegint...

19 de Novembre del 2009

Qui prefereix una revolta?

Segurament seria una revolta d’estar per casa. La reacció popular catalana contra una sentència que retalli o anul·li, per inconstitucionals, alguns articles del nou estatut català, a  part de fer molt soroll i crispar l’ambient, sobretot el político-mediàtic, potser no arribaria gaire lluny. Principalment, sembla, per tres motius.  

Primer. En aquests moments, en què els ciutadans tenen altres prioritats i cal salvar urgentment els mobles de la crisi econòmica, no és gaire realista témer una revolta popular massiva per un text legal –discutit i discutible– que va néixer sense gaires suports a les urnes, sobre el qual hi ha profundes discrepàncies i que més aviat és considerat “cosa de polítics”. La sentència pot despertar passions en notables ambients minoritaris –amb una certa capacitat de...

Continuar llegint...

14 de Novembre del 2009

Pecados de pensamiento, palabra y obra del PP

Como se decía antes, se puede pecar de pensamiento, palabra, obra...y omisión. Ahora se dice menos, pero también. Esta Convención en Barcelona, habrá sido una buena oportunidad para que el Partido Popular haya podido hacer su examen de conciencia.
 
No solo ideológico o de pensamiento, que también,  sino en los otros aspectos, para llegar a “conectar”, como proponía Soraya de Santamaría,  con la sociedad emergente, y especialmente con la catalana, ya que la Convención se celebra intencionadamente en Cataluña.
 
Ideológico. Porque un partido con diez millones de votos, objetivamente es una alternativa de Gobierno, pero debe serlo en la mente subjetiva de los electores y ciudadanos. Estos deben perder miedo a algunas de sus telarañas y prejuicios mentales.Con una concepción demasiado tradicional e integrista de la vida, de la...

Continuar llegint...

09 de Novembre del 2009

L’ètica no es troba en el codis

De cop, apa!, es posa en marxa el gran cor de la regeneració. El nou himne. La nova cançó de moda se sent a cada cantonada. Regenerar-se o morir.

En aquesta coral improvisada van agafats de la mà els nets de cor i de cartera, els qui tenen pressa per a netejar la seva imatge pública i els qui intenten treure, abans no sigui massa tard, les mans de la pasta d’algun embolic corrupte, corruptor, corromput o corrompible.

I mentre n’hi ha que tenen por d’algun garzón o d’alguna garzonada, n’hi ha que es vesteixen de redemptors de la societat i de la política, cercant vots, i s’enfilen a les trones que troben en llur carrera cap a la pròpia salvació clamant reformes legals, noves normes de bona conducta i, fins i tot, codis d’ètica. Que bonic seria, sis fos veritat!

Es confon l’ordre dels factors. No és la societat ni la...

Continuar llegint...

02 de Novembre del 2009

Delinqüents, potser, i també persones

Si no és Garzón, algú deu ser-ne responsable i haurà de pagar per això. Aquesta humiliació, aquesta denigració d’unes persones detingudes, no pot quedar en no res.

En el grau de responsabilitat que hi hagi, que es corregeixi degudament. Uns detinguts –els que siguin, com es diguin i com vagin vestits–, pel sol fet d’estar detinguts per ordre judicial, i per molts indicis d’haver comès delicte que pesin sobre ells a judici del jutge instructor, no deixen de ser persones. I com a tals mereixen el degut respecte, compatible amb l’acció jurídica, no de l’arbitrarietat, de la incompetència o de la laxitud professional. I menys amb la impietat d’aquella veu del rancor que ha sortit del president de Cantabria, Miguel Ángel Revilla, que troba «edificant i meravellós que els portin emmanillats i que els hi puguem veure»; fins i tot...

Continuar llegint...