26 d'Agost del 2008

Catalunya no és nacionalista

Catalunya no és nacionalista. Pot arribar a ser-ho, però ara com ara no ho és. Ho diuen les enquestes. Ho demostren els resultats electorals. Es respira en l’ambient del carrer, on la meitat de la població no és d’origen català.

Que arribi a ser-ho algun dia (nacionalista i separatista) és una possibilitat, encara que remota. N’hi ha molts que s’esforcen, conscientment, des de dins, perquè arribi aquest dia, i estan en el seu dret. I també n’hi ha molts que, inconscientment, s’esforcen per a aconseguir-ho des de fora, equivocadament. Els de dins –amb proselitisme i radicalitzant les coses–, amb plena voluntat, hàbilment i convençuts de la bonesa del seu objectiu. Els de fora –volent evitar-ho i magnificant el que és anecdòtic–, generalment per desconeixement, per estupidesa o per manca d’intel·ligència....

Continuar llegint...

08 d'Agost del 2008

Com complir un nyap polític i jurídic

Com es pot complir bé una norma mal feta? Això és el que passa amb l’estatut de Catalunya. Es va fer barroerament i va sortir un nyap. Políticament i jurídicament.

Políticament perquè no va néixer de cap necessitat urgent ni de cap veritable demanda social. Fou, inicialment, fruit d’unes ambicions polítiques conjunturals i personals, les de Zapatero i de Maragall per guanyar-se el respectiu poder presidencial d’Espanya i de Catalunya.

Jurídicament perquè sorgí d’una barreja d’interessos i de plantejaments polítics diversos i fins i tot contradictoris, que havien de desembocar forçosament en un text confús i inaplicable. Pretendre harmonitzar les idees d’autonomia, federació i confederació és com intentar trobar la quadratura del cercle, com ens explica, amb arguments i claredat, el catedràtic...

Continuar llegint...