e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Juliol del 2009

Les dues crisis de la premsa

No una, sinó dues son les crisis que afecten ara a la premsa, i als mitjans de comunicació en general. La crisi econòmica i la d’adaptar-se a la nova societat.

L’econòmica, per estar immersa en la crisi generalitzada que vivim. La d’adaptació, deguda a l’espectacular multiplicació de mitjans de funció específica i suport divers, en aquest nou marc.

Tots els mitjans, grans o més petits, tenen serioses dificultats, alguns de supervivència. La minva i important de publicitat -i de lectors, en el cas de la premsa de paper- ha comportat situacions crítiques empresarials i de tensions internes de personal, com veiem cada dia. Els clams a l’Administració  Publica a favor d’ajuts, potser necessaris, son perillosos; els pot ajudar a  sobreviure, però potser a canvi de pèrdua d’independència en la seva genuïna...

Continuar llegint...

17 de Juliol del 2009

Catalanofòbia i castellanofòbia

No se li pot treure mèrit, en els seus justos termes, a Esquerra Republicana de Catalunya perquè hagi aprofitat la feblesa política de Zapatero per treure-li un sistema de finançament autonòmic que, aparentment, ha de beneficiar pricipalment Catalunya, però també les altres comunitats autonòmiques. La seva amenaça de no donar-li suport en els pròxims pressupostos de l’Estat, ha fet que el president del govern, especialista en això, s’hagi tret un altre conill del barret.

Veure’m quin rendiment tindrà aquesta estranya operació (que ve a apuntalar els governs socialistes de Madrid i del tripartit) venuda per Zapatero com un avançament per a tot Espanya i per Puigcercós, president d’Esquerra Republicana, com un gran èxit seu i del seu partit. Tots dos necessitaven urgentment anotar-se se un punt davant els seus i de cara a...

Continuar llegint...

03 de Juliol del 2009

Som masoquistes, diria Porcel

Hom diria que gairebé que no fem res més. En declaracions d’uns i altres, en enquestes que encarreguen aquests o aquells, en protestes dels eterns protestants, en manifestos dels manifestants d’ofici o de benefici, amb laments, ploralles de cocodril o llagrimots de pam. Però no, sembla que no en tenim prou.
 
Ara el Parlament, fent ús d’un article d’excepció, ha convidad una alta personalitat cultural del país, l’eminent lingüista Joan Sala, perquè als digui, als nostres atrafegats diputats, que la llengua catalana "no està bé de salut, ni de salut política i social ni de salut filològica." Molt bé –millor dit, molt malament–, ja en tenim un altre testimoni d’autoritat!
 
Que està malament socialment? Només fa falta sortir al carrer i escoltar una miqueta; o veure els mitjans de...

Continuar llegint...

06 de Maig del 2009

L'Estatut de les astúcies

Podria semblar exagerat un títol com l’Estatut de les mentides, però no ho seria pas del tot.  Segons va transcendint, la lletra de l’estatut català serà una cosa, i la seva realitat jurídica, una altra. Una cosa serà el que diu el text, i una altra el que caldrà llegir (i aplicar) segons la sentència del Constitucional, que s’assegura que es publicarà d’aquí a unes setmanes.

Així, l’alt tribunal s’haurà afegit al “joc de les astúcies” que ha anat marcant tot el llarg procés de “reforma” (substitució) de l’anterior estatut un cop arxivat, per inviable, aquell que va ser aprovat, a so de bombo i platerets, pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de fa quatre anys. Després d’aquell fallit projecte, que venia a ser una mena de ‘cop d’Estat’ disfressat d’aparent...

Continuar llegint...

20 d'Abril del 2009

Zapatero no és precisament un geni

Seria reconfortant que això que Sarkozi ha dit de Zapatero no fos cert. Que no fos cert que el president francès ho ha dit. I que això que ha dit no fos cert. Però no podem tenir aquesta seguretat.

A tots els ciutadans ens agrada tenir un president de govern “de fiar” i “intel·ligent”. Perquè això dóna confiança, principalment en temps crítics. No sembla ser aquest el nostre cas.

Que Zapatero no és “de fiar”, ni en els assumptes nacionals ni en els internacionals, és, lamentablement, una impressió molt generalitzada que han avalat diversos personatges, des de Jordi Pujol a Mariano Rajoy. S’ho ha guanyat a pols, amb tot el que fa i tot el que diu.

Si, a sobre, fos cert, com sembla, que Sarkozi va dir que «Zapatero pot ser que no sigui gaire   intel·ligent», això afegiria un altre motiu...

Continuar llegint...

14 d'Abril del 2009

Ministres de "tribu"

Des de l’ombra de cada campanar és fàcil arrancar els aplaudiments dels paisans carregant totes les culpes a Madrid. I des del “quilòmetre zero” de la Porta del Sol resulta molt còmode al·legar sentit d’Estat per dissimular el desconeixement de les nostres distintes realitats.

Se sol demanar, per part dels respectius paisans i col.legues, que els homes i les dones de la seva terra o agrupació encarregats de dirigir un ministeri siguin representants dels seus pobles o interessos de grup, que des del Govern central “exerceixin” de catalans, de bascos, de gallecs, d’andalusos o d’on siguin, o d’afiliats a tal o qual grup o grupet. Error de miopia.

Al Govern central no s’hi va a servir la pròpia ‘tribu’, territorial o grupal, sinó l’interès general. Tampoc no s’hi va a  servir l’aparell centralista,...

Continuar llegint...

23 de Març del 2009

Crítica a la política impura

No hi ha indiferència dels ciutadans envers la política, sinó envers determinada manera d’entendre la política i de fer política. No hi ha cap desafecte dels ciutadans envers els polítics, sinó envers el comportament de determinats polítics. Davant de grans decisions que l’afecten, la gent acudeix a les urnes i es manifesta a cara descoberta.

La indiferència i el desafecte sorgeixen davant la política impura, quan en nom de la política es fa o es pretén una altra cosa. Quan la concepció sobre el govern de la societat o les activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels assumptes públics es desvien del seu veritable objectiu, que és la consecució i l’administració del bé comú dels ciutadans, aquests tenen tota la raó de refusar aquell concepte i aquestes activitats.

Estem davant una...

Continuar llegint...

12 de Març del 2009

Persones innocents destrossades

Hi ha com una mena de complot político-jurídico-mediàtic per a tirar per terra la presumpció d’innocència de les persones. Potser no passa de ser una nefasta coincidència, però la impressió –tant en el cas de molts polítics, d’alguns jutges com en el de no pocs mitjans de comunicació– és d’un ús i abús, més o menys conscient o inconscient, dels seus instruments de poder i d’influència que atempta a allò que és essencial en la dignitat de les persones: la presumpció de la seva innocència. I això no sols cal denunciar-ho, sinó també eradicar-ho.

Sovint constitueix una manipulació de simples aparences, d’indicis no sempre racionals, de sospites sense gaire fonament... si no és que es tracta de rumors frívols o interessadament difosos o publicats que taquen...

Continuar llegint...

02 de Març del 2009

Guanyen Zapatero i Rajoy

Els que perden, no ens enganyem, són els nacionalistes, amb els resultats de les eleccions basques i gallegues. Els que guanyen són els partits nacionals. En conseqüència, Zapatero i Rajoy. O Rajoy i Zapatero, segons es miri.

Zapatero aconsegueix, amb la seva política enganyosa i erràtica, desallotjar el PNB d'Ibarretxe del govern d'Euskadi, per primera vegada des de la restauració de la democràcia. Com ja va fer també, amb ajuda de Maragall i Montilla, a Catalunya. El que no va aconseguir Aznar amb Mayor Oreja i Vidal Quadras. S'apunta un tant cara la galeria. Però perd, escandalosament. a Galícia.

Rajoy, assetjat des de dins i fora però amb tenacitat, recupera la governació de Galícia per majoria absoluta, com en temps de Fraga I aconsegueix ser decisiu en la formació del govern basc. Un molt bon resultat. S’ho jugava tot, i sens dubte que el seu...

Continuar llegint...

25 de Febrer del 2009

El quart poder, en crisi

Temps dolents pels mitjans de comunicació. La greu caiguda de la publicitat i l’agreujat descens de lectors pinten un panorama preocupant. Però, més enllà d’aquesta preocupació econòmica, sorgeix una preocupació social i política.

Les vendes i principalment la publicitat són els suports dels mitjans, i la garantia de la seva qualitat i del grau de la seva independència. Els índexs de venda i publicitat són els que els permeten la seva independència del poder públic. Si aquells baixen, aquesta se’n pot ressentir seriosament.

La lluita per la supervivència porta a la temptació de les subvencions; i aquestes, a la pràctica, mai són gratuïtes. Sobretot quan no hi ha un sistema neutral i equitatiu de concessió i repartiment, la qual cosa significa que sol ser arbitrari i favoritista.

És...

Continuar llegint...