e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 de Juliol del 2010

Manifestació contra Montilla

Montilla va entrar a la ratonera i hi ha quedat atrapat. I ara, que les forces de seguretat vigilen que no li passi res, al president. Sempre hi ha algun boig descontrolat, en aquests esdeveniments torrencials. Se sap com comencen, però no com acaben. A vegades, com ara, ni tan sols com començaran. Potser per això la Chacón, que a més diu està “muy satisfecha” amb la sentència, no anirà a “la guerra”.

La intenció de Montilla era canalitzar la protesta. Però va fer, un xic precipitadament, una encesa proclama d’«indignació» i de «consternació» cridant tots els ciutadans catalans a una “gran manifestació” per a protestar contra una sentència «intolerable» del més alt tribunal  que, segons ell, retalla un cinc per cent l’Estatut. Per tant, una manifestació contra el cinc per cent....

Continuar llegint...

03 de Juliol del 2010

Renunciar a l'Estatut

La cosa és ben senzilla, senyors polítics descontents amb la sentència del Constitucional. No s’escalfin tant el cap. Els proposo renunciar a l’Estatut. Res de sotmetre’s a un tribunal que han deslegitimat, desautoritzat, vilipendiat, escarnit i tot el que feia falta per a parar-li els peus. Una mica de dignitat, senyors. Res de doblegar-se a les malèvoles intencions d’un Zapatero que torna a burlar-se de vostès declarant-se satisfet d’allò que vostès consideren una gasòfia que els indigna, els consterna i els fa vomitar, acceptant hipotètics sargits d’una cosidora que entri per la porta de servei.

Res d’acceptar que el PP de Rajoy li hagi fet legalment, a Zapatero (quin alleujament!), la feina bruta de fer adaptar l’estatut català a les normes constitucionals, estatut que ara satisfà a tots dos i que el president del Govern considera que marca el...

Continuar llegint...

30 de Juny del 2010

Guanya Zapatero i perd Montilla?

Davant la sentència sobre l’Estatut, la hipocresia brolla a raig fet. És a dir, l’esforç per a enganyar els ciutadans. Gairebé ningú no diu el que pensa ni pensa el que diu. Però com que cal pronunciar-se, engeguen la mentida més “políticament correcta” que convingui.

El president Zapatero es declara “guanyador”, i el president Montilla, “indignat”. Un diari de Madrid (ABC) ha proposat el joc de trobar “les set diferències” entre les primeres declaracions oficials de la vicepresidenta De la Vega i les del president Montilla, tots dos del mateix partit socialista. La cara i la creu. Res a veure les unes amb les altres. La vicepresidenta, triomfal; el president, consternat i cridant els catalans a sortir massivament al carrer. Hipocresies.

És revelador el que difon el diari El País: El president del Govern, José Luís...

Continuar llegint...

29 de Juny del 2010

Carta als Magistrats del Constitucional

Disculpeu la meva gosadia, senyors magistrats, d'opinar precisament en aquest moment que sembla decisiu per a l'Estatut. Després de tot, no vindrà d'una opinió més.



És ras i curt: crec que haurien arribar a una solució de síntesi. A dictar una sentència que intentés encaixar el màxim de l'estatut català en una interpretació oberta i dinàmica de la Constitució. Interpretar aquesta és cosa de vostès, interpretar l'Estatut pot ser que s'escapi de les seves competències.



Els articles del text estatutari són constitucionals o no ho són, vostès poden declarar algun o alguns com a inconstitucionals, però no poden canviar ni la lletra ni el sentit. Vostès no són els seus autors.



Poden interpretar la Constitució, que és la seva feina, de manera que, sense...

Continuar llegint...

28 de Juny del 2010

A los Magistrados del Constitucional

Disculpen mi osadía, señores Magistrados, de opinar precisamente en este momento que parece decisivo para el Estatut; después de todo, no vendrá de una opinión más.
Claro y corto: creo que debieran llegar a una solución de síntesis. A dictar una sentencia que intentara encajar lo máximo del estatuto catalán en una interpretación abierta y dinámica de la Constitución. Interpretar ésta es cosa de ustedes, interpretar el Estatut puede que se escape de sus competencias.
Los artículos del texto estatutario son constitucionales o no lo son, ustedes pueden declarar alguno o algunos como inconstitucionales, pero no pueden cambiarlos ni en la letra ni en el sentido. Ustedes no son sus autores.
Pueden interpretar la Constitución, que es lo suyo, de forma que, sin traicionarla, le dé más vida y recoja mejor la realidad. Esta sería la síntesis...

Continuar llegint...

14 de Juny del 2010

Barça és esport i catalanitat, no separatisme

La golejada de vots a favor del nou president del Barça i contra el continuador de Laporta ho evidencia. El Barça és esport i és catalanitat, fins i tot catalanisme, però no és sobiranisme separatista.



I el futur polític de Laporta, ha quedat seriosament cremat en aquestes eleccions que han tingut la major participació de la història del club i el més rotund triomf del guanyador, Sandro Rosell. 



Alguns gestos del fins ara president no només han estat més que discutibles, sinó clarament contraris a l'esperit del gran club barcelonista. A més, Laporta ha abusat del seu càrrec i del barcelonisme posant-los al servei de les seves ambicions personals i polítiques. 



El gran prestigi del millor Barça de la història, gràcies a la intel·ligència i qualitat esportiva i humana de Pep...

Continuar llegint...

07 de Juny del 2010

Les matusseries del PP

Mentre Zapatero s’enfonsa, el Partit Popular segueix ancorat en les seves matusseries. La major, segurament, no saber fer arribar a la ciutadania les seves propostes per superar la crisi. 

Enfonsat per les seves contradiccions, errors i la seva incompetència, el president del Govern té un futur negre a les urnes, tan negre com el del país, no només en l'economia, sinó també en la situació social i en la seva estabilitat política. 

Si es produeix el canvi, com tot indica, en les pròximes eleccions, avançades o no, serà més perquè Zapatero les haurà perdut que pels encerts del partit de Rajoy, que sembla esperar que el “cadàver polític” de ZP passi per davant la seva porta.

A hores d'ara, no s'explica com la majoria dels ciutadans coneix més les grans pífies del President, que els afecten directament en les...

Continuar llegint...

25 de Maig del 2010

Montilla, revulsiu i serenitat

La intervenció del president Montilla al Senat ha remogut les aigües estancades dels dos grans partits estatals sobre la renovació del Tribunal Constitucional. Potser la cosa no vagi molt més enllà, però ja és alguna cosa. 

Podria ser que no fos més enllà, perquè el Constitucional, a córrer cuita, dictés la seva sentència sobre l'Estatut abans que aquesta renovació, que pot ser lenta, tingués lloc. O també perquè, acceptats finalment pel PSOE, com ara sembla possible, els dos candidats proposats fa uns dos anys pel PP, aquests candidats fossin recusats immediatament per les seves declaracions prèvies sobre la inconstitucionalitat de l'estatut català. 

De tota manera, el gest de Montilla és meritori i lloable. Quan de tot arreu li empenyen cap a la radicalització, ell opta per la temprança i per no sortir de les...

Continuar llegint...

14 de Maig del 2010

Zapatero, sol i contra ell mateix

S’ha evaporat. El qui es proclamava “defensor dels dèbils, dels treballadors, dels pensionistes, de les viudes, dels nadons i dels dependents”, s’ha evaporat. Totes aquestes persones, i moltes més, s’han quedat sense redemptor. Zapatero, actuant contra el que venia dient i contra les seves promeses electorals, ha pres mesures més dures i dràstiques que les que, en el seu temps, prengué Aznar  per salvar l’economia.

Tot allò que no va fer quan li ho demanaven en el Parlament, ho ha hagut de fer ara per manament de la Unió Europea i després d’una trucada telefònica d’Obama. «O això o el teu país se’n va a fer punyetes», pot ser el resum d’aquelles exigències. I ho ha hagut de fer en “tres dies”, per complir l’ultimàtum europeu i quan és ell, precisament, qui presideix, per torn, la...

Continuar llegint...

07 de Maig del 2010

El Duo de la Moncloa

La "alternativa seriosa" no es proclama, cal guanyar-se-la, senyor Rajoy. Com que no és pidola la "confiança", senyor Zapatero, cal merèixer-la. Estan vostès mal acostumats a demanar-nos que els signem xecs en blanc.



El de la presidència de Zapatero ja està del tot amortitzat. El que reclama Rajoy encara està per signar. Per les seves obres els coneixereu. Al president el tenim més que conegut, a l'Aspirant li falta encara treballar-s’ho molt. Al Duo de la Moncloa, reunit d'urgència per preocupació general de la crisi, les enquestes i la borsa li donen mala nota.



Difícilment Zapatero pugui seguir pidolant més confiança per la seva cara bonica, el seu tarannà i el seu somriure. Rajoy, que té menys de tot això, ha de demostrar això de l’"alternativa seriosa". No és seriós...

Continuar llegint...