e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Març del 2011

El discurs de les tisores

El llarg discurs de les tisores s'està convertint en el discurs de la por. La seva reiteració emfàtica a tots els nivells oficials sembla més una competició que una convicció. Un ‘ara toca dir això’, per consigna o per escudar-se davant del que està caient o el que pugui venir, que una autèntica teràpia per preparar la remuntada econòmica. I els seus efectes són la desmotivació i la depressió. Devastadors.


Falta el discurs de l’al·licient, basat en uns objectius clars, concrets i possibles, que mobilitzi iniciatives, energies i recursos. Objectius d'estalvi per sanejar comptes que permetin nous projectes realistes, Objectius de captar capitals de fora –o de sota les pedres– per a aquests projectes immediats o futurs. Objectius d'exportació de béns i serveis, en forma de productes manufacturats competitius o de serveis del...

Continuar llegint...

28 de Febrer del 2011

Godó es catalanitza

Mentre La Vanguardia, el diari de més tirada i més representatiu del país, no sigui en català, resultarà sempre difícil poder afirmar que Catalunya és una nació, escrivia en E-notícies i altres diaris, fa més de dos anys, amb el títol “Sense La Vanguardia en català no som nació”. Igualment es podria dir dels mitjans audiovisuals: mentre les ràdios i les televisions en català no siguin, aquí, les més escoltades i vistes, costarà de fer creure que som realment una nació. Sobretot quan de la llengua en fem, crec que erròniament, la nostra essencial contrasenya d'identitat.

Davant l’anunci –avançat per aquest diari- que el periòdic dels Godó fera dintre poc una edició catalana, aquelles reflexions poden ser reproduïdes aquí gairebé igual, si bé matisades. Si...

Continuar llegint...

24 de Febrer del 2011

Les llàgrimes d'Esther

I a Esther li van caure les llàgrimes. La redactora en cap d'internacional del diari es va posar pàl·lida i tremolosa en sentir les ràfegues de Tejero, que van ressonar per tota la redacció de El Correo Catalán, i davant l'escena televisada del que passava al Congrés, aquell 23 febrer 1981, es va posar a plorar. Els altres, perplexos i espantats, ploràvem per dins. ¿S'havia acabat la incipient democràcia?



Les llàgrimes vives d'Esther tenien sentit, aleshores i ara.



Aleshores, perquè per unes hores va semblar que s'havia acabat amb un somni de convivència democràtica, llargament i dolorosament esperat, que acabava d'arribar. Que s'havia acabat sota les espectaculars ràfegues de metralleta d'uns exaltats militars que van segrestar el govern i el parlament, però també per la incapacitat d'uns partits polítics que per la...

Continuar llegint...

09 de Febrer del 2011

Batasuna: "per imperatiu legal"

Si ningú ha qüestionat mai, fins ara i que es sàpiga, els juraments o promeses "per imperatiu legal" d'acatar la Constitució d'alguns polítics, diputats i senadors –cosa força sorprenent, serà difícil ara qüestionar la "condemna de la violència, inclosa la d'ETA ", també per "imperatiu legal" –tot i que no utilitzi aquesta formula literalment– que fa de forma solemne el nou partit de Batasuna. 

La seva imperiosa necessitat d'entrar en el joc polític per aconseguir o avançar en els seus fins, impedida per la Llei de Partits Polítics als que no condemnen i rebutgen la utilització de la violència, fa irremeiable que la nova força abertzale decideixi passar formalment per l’adreçador legal. Quedar fora és condemnar-se a la inoperància política pràctica. Aquesta fórmula,...

Continuar llegint...

02 de Febrer del 2011

Prínceps, "amb pressa" i "sense pressa"

Quan Joan Carles era príncep feia la sensació de “tenir pressa” per convertir-se en rei. Fonts de la Zarzuela afirmen que, ara, el príncep Felip “no té pressa” i que la transició arribarà quan hagi d’arribar, i descarten, a més, que s’hagi posat en marxa una operació d’abdicació o que s’acceleri la transició, que desitgen que sigui tranquil·la. Les circumstàncies actuals són molt diferent de les de llavors.
El príncep ha celebrat ara el seu 43è aniversari coincidint amb els 25 anys que fa que va jurar acatar la Constitució, en un acte solemne, davant el Congrés dels Diputats. Algunes dades sobre la salut del rei i la creixent activitat del príncep han donat motiu a certs rumors i certes especulacions. Oficiosament s’assegura que les coses ocorreran al seu temps; per això el príncep...

Continuar llegint...

24 de Gener del 2011

Una lluita de melics

És una lluita de melics, en el fons. Més a prop del visceral i emocional que del cerebral i racional. Els nacionalismes no matisats són excloents i es repel·leixen. 

En el nou ressorgiment dels dos grans nacionalismes que, principalment, han marcat, i segueixen marcant, una història secular comuna, prevalen l'emotiu i els interessos.

En les seves expressions extremes, el catalanisme i l'espanyolisme són irreconciliables. 

Són expressions de mirades curtes, en el temps i en l'espai, de dues idiosincràsies diferents i que s'entesten a tancar-se en si mateixes, en no reconèixer la realitat en què, malgrat tot, conviuen i, segurament, seguiran convivint. La qual cosa els porta a l'empobriment, real i inevitable, i a una mútua crispació odiosa i estèril.



La imperialista obstinació, en el fons fracassada, d'un (l'espanyolisme), a dominar...

Continuar llegint...

03 de Gener del 2011

Nou diàleg Catalunya-Espanya

Espanya és plural i Catalunya és plural. I en la seva pluralitat, Espanya té una identitat. Com Catalunya té una identitat, en la seva pluralitat i dins de la pluralitat estatal. Si es reconeix aquest fet real d'identitats i pluralitats, serà possible entendre’ns i conviure en pau i progrés. En cas contrari, la tensió serà permanent i bloquejadora per a ambdues.



Artur Mas, nou president de Catalunya, ha tornat a suscitar la qüestió, en el seu discurs de cap d'any. Ho ha fet de manera reivindicativa i apel.lant a les emocions. Però ha reconegut, d'alguna manera, aquest joc d'identitats i pluralitats. Això pot obrir un camí per a un nou diàleg Catalunya-Espanya, després dels històrics fracassos en aquest sentit.



Ha reconegut expressament que Catalunya acumula «sensibilitats culturals o nacionals diferents o barrejades"....

Continuar llegint...

27 de Desembre del 2010

Mas, tranquil·litat per a ZP i Rajoy

‘Catalunya sense referèndum' vaig titular aquí un article, abans de les eleccions, en vista de les enquestes. Just en conèixer el resultat, molt favorable a CiU, en vaig publicar un altre titulat 'Torna el pujolisme'. Aquest d'avui podria titular-se de dues maneres: 'Més tranquil·litat per a Zapatero i Rajoy' o 'Mas, tranquil·litat per a Zapatero i Rajoy', que signifiquen el mateix.



A Catalunya existia una ànsia enorme de major tranquil·litat i seguretat, de menys crispació i un rumb més clar. Per això, els ciutadans, necessitats de sobreviure als estralls de la crisi econòmica, i farts de crispació i experiments amb el Tripartit, han aparcat moltes ideologies, al menys de moment, a les urnes i han votat majoritàriament una força política moderada i ja amb llarga experiència de govern.

Aquest és el secret del que ha passat. I...

Continuar llegint...

21 de Desembre del 2010

Retorn del 'pujolisme'

Amb la Presidència d'Artur Mas, torna el pujolisme a la política catalana, un pujolisme rejovenit i actualitzat. Potser és el millor elogi que se li pugui fer, per ara i després d'escoltar el seu discurs d'investidura, al deixeble aplicat de l'expresident Jordi Pujol.



Mas arriba, finalment, a la Presidència de la Generalitat, avalat per una àmplia majoria popular en les recents eleccions autonòmiques on l'esquerra, globalment, i el nacionalisme separatista van patir un desastre històric. Per contra, el centre-dreta espanyolista català, representat pel Partit Popular, va remuntar ostensiblement liderat per una dona de coratge, Alicia Sánchez-Camacho. En resum, a les urnes es va imposar la moderació en tots els sentits.



I aquesta moderació es va imposar també al discurs d'Artur Mas, que, com a bon líder, ha sabut captar el missatge electoral. Com...

Continuar llegint...

17 de Desembre del 2010

Zapatero, "alarmat" i "alarmant"

Si s'incendia la casa cal trucar als bombers, tot que després aquests te la inundin i la deixin perduda. Tot abans que els veïns es cremin. I la decisió, naturalment, tindrà el suport de tota la comunitat de veïns. És semblant al que ha fet José Luis Rodríguez Zapetero davant la vaga salvatge i l'amenaça dels controladors aeris.

Però, immediatament després, cal buscar les causes de l'incendi. Aclarir si hi ha hagut imprevisió, imprudència temerària o no, o algun piròman. En aquest cas segurament hi ha hagut de tot. I un Zapatero alarmat ha decretat l'Estat d'“alarma”, que és una cosa molt excepcional i l'últim recurs, com el de trucar als bombers quan les flames ja han calat l'edifici. Per això no se li pot criticar molt, malgrat la discutible proporcionalitat i constitucionalitat de la mesura en aquest cas concret.



El que se...

Continuar llegint...