20 de Maig del 2011

La indignació no es prohibeix

El dret a la indignació, a causa del descontentament polític i social, no està regulat. Sigui subjectiu o col·lectiu, s’escapa de les normes. Resideix en la intimitat de les persones i en el sentiment de la societat.

Allò que pot regular-se, en tot cas, és la forma pública de manifestar-se si és que té conseqüències greus o distorcionants per al normal funcionament de la vida col·lectiva pacífica i democràtica. No semblava que les múltiples concentracions d’“indignats” d’aquests dies entressin en aquesta categoria de perillós.

Pel què sembla, potser amb més elements de judici, la Junta Electoral Central considera que poden pertorbar el bon desenvolupament de les eleccions del diumenge, i ha declarat il·legals aquestes concentracions i manifestacions durant els dies de reflexió i de...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2011

El dret a indignar-se

Mentir per guanyar? Aquesta és la impressió que donen, en general, els partits polítics davant de qualsevol convocatòria electoral. Recórrer a la mentida, a l’engany, a la falsedat, a l’exageració, a la desqualificació, a la promesa que incompliran, tot per intentar guanyar vots. És un insult als ciutadans, per la qual cosa tenen dret a indignar-se.

Però els partits polítics en un sistema democràtic són imprescindibles. No aquests partits concrets que tenim, però sí els partits com a representants i instruments polítics dels diversos sectors i tendències de la societat. Ens adverteix el professor Jiménez de Parga, president emèrit del Tribunal Constitucional, que sense partits polítics els grans grups de pressió tindrien el camp abonat per imposar els seus interessos sobre els sectors socials, especialment els més...

Continuar llegint...

06 de Maig del 2011

En la duda, a favor de la libertad

El Tribunal Constitucional ha optado a favor de libertad y de la presunción de inocencia al sentenciar que la formación política Bildu pueda presentarse a las elecciones municipales y forales vascas y navarras.

A favor de la presunción de inocencia. El principio jurídico “in dubio pro reo” expresa  que en caso de duda, por ejemplo, por insuficiencia probatoria, se favorecerá al imputado o acusado (reo). Es uno de los pilares del Derecho penal moderno según el cual el que acusa debe probar la culpa del acusado y no este último su inocencia. Es decir, "ante la duda, a favor del reo". Su aplicación práctica está basada en el principio de que toda persona es inocente hasta que se demuestre su culpabilidadd. En caso de que el juez o tribunal no esté seguro de ésta, y así lo argumente en la sentencia, deberá  dictar un fallo...

Continuar llegint...

03 de Maig del 2011

'La Vanguardia', també en català

És normal que en una societat bilingüe, com ho és la catalana, els seus grans diaris també ho siguin. El que no era normal és que no ho fossin. Naturalment, si és que pretenen ser fidel reflex d'aquesta societat.



Fins fa 13 anys això no passava. Era una situació anormal. El 1997 el diari socialitzant 'El Periódico', amb valentia, visió de futur i ajuda oficial, va donar el salt en publicar-se en dues versions iguals però en diferent idioma, els dos oficials. Va ser de la mà de l'editor Antonio Asensio i del director Antonio Franco. Ha estat un notable èxit: un 60 per cent dels exemplars venuts són en castellà i un 40, en català; o sia, en la llengua “pròpia” menys de la meitat.


Ara, en coincidir amb les 5.000 edicions d'aquella experiència bilingüe, el veterà diari conservador 'La Vanguardia', en unes...

Continuar llegint...

11 d'Abril del 2011

Pujol i Mas, entre la minoria

No és lògic que la formació política que governa a Catalunya estigui entre la minoria de ciutadans que ha participat a la consulta sobiranista, tot i que figuri en el grup de la gran majoria del "sí", en el resultat de la votació. Així, Artur Mas i el seu Govern, com també Jordi Pujol, estan entre la majoria de la minoria.


Però el fet de la consulta i els seus resultats no han de infravalorar-se. Alguna cosa important es mou a Catalunya. De gairebé un milió i mig de barcelonins amb dret a vot en aquesta consulta, sense validesa legal, sobre la independència de Catalunya, s'estima en un 18 per cent la participació a Barcelona, on s'ha concentrat una gran mobilització, de la societat civil i ,de alguna forma, també, institucional i partidaria.


En total s'han sumat 257.645 vots, entre "sis" i "nos", xifra que conté la...

Continuar llegint...

11 d'Abril del 2011

Se senten els seus passos, els de Rajoy

Pot ser bo o dolent que arribi a la Moncloa. Agradarà o no agradarà, segons a qui. Però se senten els seus passos, els de Rajoy. Com se sentien, fa temps, els de Zapatero cap a la porta de sortida, ara se senten els de Rajoy cap a la porta d’entrada.

Dolent per a uns, bo per als altres. El temps ho dirà si finalment les enquestes a favor del PP es confirmen. En tot cas, la seva arribada seria més coherent amb la política que sembla que ara toca fer i que ja està fent, al dictat, Zapatero. La dreta sol saber més d’economia que l’esquerra. Aquesta sap més de repartir-la, bé o malament, però abans, o al mateix temps, s’ha de crear. D’on no ni ha, no en raja.

A Catalunya, a més, ja mana el centredreta de CiU, que pacta amb els populars de la intrèpida Camacho. I precisament el dia que es celebren els cent dies de la presidència de l'Artur...

Continuar llegint...

06 d'Abril del 2011

Zapatero fuig d’ell mateix

Es diuen i es diran tantes coses sobre l’anunciada retirada de Zapatero que, en el festival del xarlatanisme políticomediàtic s’intentarà confondre la gent.

Sol passar sempre, lamentablement, davant de notícies d’aquesta envergadura. Els polítics, en busca de notorietat i vots. Els mitjans, per tal d’augmentar audiència i publicitat.

Per als ciutadans, però, la cosa és simple i clara. Zapatero, aquesta vegada, ha fet cas a la veu del carrer: que se vaya. A la veu de la opinió pública expressada a les enquestes. A la veu dels milions d’aturats. A la veu dels que temen perdre el seu lloc de treball. A la veu dels pensionistes que veuen minvades les seves pensions. A la veu de l’economia fallida. A la veu d’aquells que el votaren i estan defraudats. A la veu d’un futur encara massa negre.

Per això, més que una retirada sembla...

Continuar llegint...

01 d'Abril del 2011

Pujol es revisa a ell mateix

No és un acte de contrició, però ho sembla. No diu que es va equivocar, però canvia de criteri. De savis és rectificar, si és que, en aquest cas, hi ha una sàvia rectificació. Encara que no és molt segur. Més aviat segueix en el seu hàbil "sí, però no" i "no, però sí".


La veritat és que l'expresident Jordi Pujol, des de fa un temps, ha entrat en un camí de revisionisme de les seves conviccions i plantejaments. Potser no molt profund, però aparentment bastant radical. No molt profund perquè en el fons és ell mateix, però ha modificat ostensiblement la seva estratègia i el seu llenguatge.


Pujol, a la vista de determinades circumstàncies que considera greus per a Catalunya, revisa les seves postures passades respecte d'Espanya, de les relacions Catalunya-Espanya, es revisa a ell...

Continuar llegint...

29 de Març del 2011

Ja el tenen agafat, a Zapatero

Els grans empresaris ja el tenen agafat, a Zapatero. Ja segueix els seus dictats, que són els que necessiten i li ha imposat la Unió Europea. Per això ara li demanen que no se'n vagi. Que no convoqui eleccions anticipades, com no para de reclamar Rajoy "per al bé del país". Ja és el ‘zapatero’ que els fa les sabates a mida. Ja és "el seu" Zapatero.


Va ser en el dinar que va convidar a més de quaranta grans empresaris que aquests, s'assegura, li van pregar que no convoqués eleccions abans d'hora amb l'esperança, naturalment i ja és confiar, que complís les reformes promeses per sanejar el dèficit i intentar activar l'economia. En la línia del que fa un temps li va demanar Duran Lleida al Congrés: faci les reformes que cal fer per sortir del pou i vagi-se'n. En altres paraules: immoli-se’n en el foc de les dures i impopulars...

Continuar llegint...

15 de Març del 2011

'Mas, pero menos', per ara

'Mas, pero menos', per ara. És el perill d'anunciar, a bombo i platerets, que es va a formar el "govern dels millors". Encara no han transcorregut els primers cent dies de gràcia, i l'evident és que és el "govern de les millors ... retallades". En tots els terrenys. I això està calant en l'opinió pública. 

Retallades segurament necessàries - potser discutibles en la forma i matèries- per la necessitat de reduir el dèficit públic, que el nou govern català s'ha trobat com a herència del tripartit socialista-independentista-ecologista. Forces polítiques, aquestes, que van fracassar en l'intent de governar juntes, encara que algunes coses van fer bé especialment en el camp social, com reivindica l'exconsellera Marina Geli, durant els seus set anys d'atzarós mandat.

Però estem, novament, en temps d'eleccions, ara municipals,...

Continuar llegint...