e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Gener de 2014

Llenguatge delirant

Als qui afirmen que en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya hauria de votar la ciutadania de tot l'Estat espanyol, i no pas només la catalana, m'agradaria preguntar-los si fan servir el mateix raonament en el cas d'un fill adult que vulgui independitzar-se per formar una nova llar. Cal que li ho autoritzin els pares? I en el supòsit d'un treballador que pretén abandonar l'empresa per crear-ne una de pròpia, la decisió també pertoca al seu cap? I en el cas d'un divorci matrimonial, hi han d'estar d'acord tots dos? Estic convençut que, en cap d'aquests casos, ningú no posa en dubte la legitimitat de qui desitja emprendre lliurement un nou camí que satisfaci millor les seves necessitats i anhels. És més: qualsevol intent de ficar-hi cullerada podria ser considerat una ingerència. Però quan es parla de Catalunya, és clar, tot es veu diferent.
Els qui creuen que en un referèndum sobre la independència hauria de votar tot l'Estat espanyol solen ser els mateixos que atorguen al mot "independència" un sentit pejoratiu només quan parlen de Catalunya. Perquè, en general, arreu del món civilitzat, la paraula independència té connotacions positives, associades a la llibertat i la democràcia: un mitjà de comunicació independent, un tribunal independent, una dona independent, un empresari independent... Però les trampes del llenguatge, o dels qui l'utilitzen, fan que no sempre sembli així. Per això, i perquè no en quedi cap dubte, de vegades els qui no desitgen la independència de Catalunya també empren com a sinònim els termes trencament, secessió, desmembrament, divisió o -ja posats- sedició. I es queden més amples que llargs.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
690
1
Comentaris afegits 
Pilar (Vimbod i Poblet) 01-01-2014 - 22:39
Tens tota la ra. Quan es parla de Catalunya el llenguatge de Cervantes pren una altra interpretaci. Tot depn dels interessos de qui l'interpreta.
TORNAR