e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 de Març de 2012

Els regidor i regidores de CiU som sabedors de ser la primera línea de defensa de l’acció del Govern. La política local, gairebé sempre poc valorada, té unes connotacions de realisme molt dur per als que vivim el dia a dia dels Ajuntaments. El contacte amb noms i cognoms amb les persones que es veuen directament afectades per les decisions que es prenen al país no et pot deixar mai indiferent. Mira als ulls de l’aturat que no troba feina, de la mare que no sap com fer arribar els diners a final de mes, o de l’empresari que ha baixat persiana del negoci familiar desprès de dècades, tot això no et pot deixar mai indiferent. Els regidors i regidores som els testimonis directes de les mesures que adoptem, i som els portaveus reals de l’acció del Govern. Ho fem convençuts de que estem fent el què cal, però ho fem amb una alta dosi d’empatia.  

La nostra posició té dos reptes fonamentals: defensar mesures impopulars i fer front als atacs al·lucinants –permeteu-me el terme- dels partits que conformaven el Tripartit que un cop fora del Govern de la Generalitat pateixen d’una amnèsia preocupant i fascinant. No els ha calgut esperar ni un minut per, des de l’oposició més militant, criticar l’acció de govern amb un dogmatisme que ens posa els pels de punta. A Tarragona, en cadascun dels plenaris de l’Ajuntament hem assistit a una llista infinita de mocions que es presenten per instar al Govern de la Generalitat a fer o pagar o impulsar obres i equipaments que el Tripartit mai va aprovar, mai va consignar i mai va licitar. I és prou escandalós ja que a Tarragona encara governen els senyors del PSC que fins fa dos dies no van obrir boca per reclamar cap iniciativa per part del seu govern i en canvi ara demanen l’oro i el moro al Govern de CiU.  Sóc conscient que la situació de Tarragona no és un cas aïllat, molts companys regidors i regidores de CiU a tot el país es veuen abocats a la mateixa situació.

En aquest Cafarnaun -que diria Josep Pla-, el vell Tripartit no està sol. El PPC s’apunta i ara ens trobem en rodes de premsa conjuntes PSC, ERC, ICV i PP. El mai vist! Tot per desgastar el Govern. Qualsevol proposta –per poc realista que sigui- té cabuda en una oposició que no té ni rumb ni ruta. Per tant quan no saps a on anar qualsevol direcció és bona. Això ja ho sabem.

La pregunta és la següent: si les circumstàncies no tenen cap valor polític per modular les propostes del PSC, PPC, ERC o ICV, llavors què té valor polític per construir un discurs coherent? Si l’actual situació de crisi financera i econòmica no ha de marcar els eixos fonamentals de la nostra política, llavors què o qui ho ha de fer? Ens estem jugant el futur del país, i hi ha qui encara pensa que estem al segle XX. Catalunya necessita que es recuperin els valors de l’esforç, la solidaritat i la cohesió, i per fer-ho hauríem de conèixer el significat de conceptes com sacrifici i solidaritat. I això hi ha qui el coneix, i hi ha qui no en té idea.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2791
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR