e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 de Juliol de 2012

El cafè per a tothom és la fórmula màgica a través de la qual el nacionalisme espanyol, en el què s’ha envolcallat la majoria de partits polítics d’obediència estatal, ha trobat el mitjà pacífic i velat per a diluir una Catalunya diferent i singular en el conjunt d’un Estat homogeni de pluralitat artificiosa. Ara bé la greu situació econòmica en la que ens trobem suposa, de fet, què el cafè per a tothom sigui cafè per a ningú.

Quan un sistema polític imposa una igualtat opressiva i reductora, que anul·la la singularitat d’algun dels seus territoris, el més normal és que el mateix sistema acabi per ensorrar-se. Senzillament per què els elements singulars, acostumen a ser el paradigma de la creativitat, de la innovació  i d’una major capacitat de desenvolupament.

Ens trobem a l’inici d’una setmana decisiva per al futur de la configuració plural de l’Estat espanyol. Un sistema autonòmic que el PP pretén liquidar sota el pretext de la seva extralimitació, amb la col·laboració d’alguns socialistes jacobins centralistes.

Catalunya, amb un sobreendeutament insostenible i una gran pressió per a satisfer-ne el pagament, és la comunitat autònoma a la que principalment se li vol carregar el mort de l’actual situació gairebé de fallida del conjunt de les administracions de l’Estat.

El ple del Parlament del proper dimecres, 25 de juliol, sobre el “pacte fiscal” ha de poder fixar el rumb polític i econòmic del nostre país. I ho pot fer per què tothom, fins i tot entitats que tenen poderosos interessos a l’Estat espanyol, ja n’han deixat clar el seu posicionament favorable.

El canvi de la relació financera entre Catalunya i Espanya no és una opció que ens puguem permetre, és un imperatiu de responsabilitat vers tots els catalans. Ara no toca ni el partidisme, ni el sectarisme ni el dogmatisme. El propi president Mas ja ha advertit del desastre econòmic al què ens portarà la negació del “pacte fiscal”, què ens abocarà irremissiblement a la intervenció econòmica de Catalunya per part de Madrid i a la pèrdua i la negació, en definitiva, de la capacitat política de les nostres institucions d’autogovern. De fet aquesta situació suposaria una consulta no formalitzada sobre el vincle cada cop més dèbil entre Catalunya i la resta de l’Estat. Un referèndum que Espanya pot no guanyar.
 
Han de canviar moltes coses. No pot ser que la singularitat catalana quedi  ofegada per la mitjana espanyola. Ja fa massa temps i ja hem patit massa desil·lusions!

Espanya va tenir la seva oportunitat de construir un país modern i plural,  però les pors i els egoismes han acabat per devorar-la.  Ara amb un BCE negant la possibilitat d’ajudar-nos, el rescat definitiu per part de la UE no és una possibilitat, ja és la probabilitat més possible.

Davant d’això,  només queda que el Parlament de Catalunya digui alt i clar que ja no vol més el mateix cafè que prenen la resta de comunitats autònomes. Ara nosaltres, els catalans i les catalanes, caldrà que escollim quin cafè bevem i en quina quantitat!

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1768
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR