01 d'Octubre de 2012

Aquests darrers dies hem assistit al ple del Parlament de major transcendència en els darrers 300 anys  de la història de Catalunya.
Vivim un moment històric de transició cap a allò que el poble de Catalunya reclama.

Un President què se´ns ha descobert com més home d’Estat que mai, un patriota. Un home que amb la responsabilitat i generositat que el caracteritza es posa al servei del poble, li dona la veu perquè decideixi el futur del país. Un país que com diu ell mateix s’ha construït amb l’esforç de catalans de molts i diversos orígens. Un poble que parla en català i què té com a patrimoni també el castellà. Un país que és el resultat de la mixtura, un país que ha madurat, i què vol participar en el disseny del seu futur. Un poble que es construeix i es defineix per la seva serenitat, pel seny, per la construcció de grans consensos, un poble que de manera pacífica i raonada engega un camí què haurà de decidir si el porta cap a l’autodeterminació establint com sempre relacions amb Espanya i amb Europa, una Europa de la que en formem part i que seguirem formant part perquè ser europeu és consubstancial a ser català.

Som un  país que durant 35 anys ha estat solidari amb la resta de l'estat i què ha participat de la consolidació de la democràcia a Espanya i del seu creixement econòmic. Ara però es tracta d'esdevenir subjecte de sobirania, subjecte actiu i decissiu en la formulació del futur de Catalunya. Esdevenir subjecte de sobirania -fer que les nostres decisions polítiques siguin vinculants- no es quelcom que poguem obtenir en quatre dies ni per art de màgia. Ens cal articular un discurs integrador a on reconeguem les diverses procedències dels catalans com riquesa i no com obstacle.

Jo mateixa sóc filla de mare soriana i de pare de l'Aleixar,  jo mateixa represento a milers de catalans que tenen arrels a llocs diversos, però que tenim clar que el futur el tenim en un país capaç de decidir. Les arrels no poden esdevenir mai una porta tancada, sinó la seguretat de saber d'on venim per poder anar cap allà a on volguem. No podem deixar a ningú fora d'aquest moment històric per que catalans o som tots, però el que demanem és poder decidir com volem ser catalans,  això és la reivindicació més democràtica que hi ha.