e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 de Juny de 2015

Units fem força

L’any 1937, l’artista Cristóbal Arteche va ser l’autor d’un cartell de propaganda publicat per Esquerra Republicana de Catalunya. El cartell presentava una sola llegenda que deia: ‘Pare, que no veieu que ens maten? No discutiu més i uniu-vos tots!’.

El cartell és el resultat del desànim provocat pels Fets de Maig del 1937 que havien provocat centenars de morts i l’empresonament de molts militants arran de l'enfrontament entre el PSUC i les forces de la Generalitat, per un costat, i la CNT i el POUM, per l'altra. Si ho observem amb una perspectiva històrica, aquells enfrontaments van ser l’inici de la fi del Govern de la Generalitat republicana.

Vuitanta anys més tard som protagonistes, afortunadament, d’un procés cívic, pacífic i democràtic que té poc a veure amb aquell clima de finals dels anys trenta. Però sí que m’atreveixo a reclamar una atenta lectura de la història per evitar repetir errors polítics que van tenir l’altíssim preu de tota una generació vivint sota la dictadura de Franco.

Em sembla il·lustratiu aquell cartell perquè apel·la, alhora, al sentit comú i al necessari sentit d’Estat. No implica que cap partit polític abandoni cap qüestió central ni essencial de la seva ideologia, però reclama tenir una visió superior que permeti aconseguir acords sòlids cara els reptes immediats que ens pertoca afrontar. El primer, el 27S.

Ho podem fer extensiu i hem d’aspirar a aglutinar el màxim nombre de líders polítics, partits, organitzacions socials i adhesions individuals. Però també ho podem personalitzar. Cal una entesa ferma i compromesa entre el president del país, Artur Mas, i els altres dos líders independentistes: Oriol Junqueras i David Fernández i per què no dir-ho, també de la resta de líders de les altres forces noves i no tan noves.

La configuració parlamentària sorgida del 27S no marcarà els quatre anys vinents com ho farien unes eleccions normals sinó que marcarà el futur de tota una generació. De la força i suport popular que aconsegueixi el full de ruta que tenim a les mans en dependrà no una qüestió política abstracta, sinó allò que afecta més directament la vida quotidiana: els transports públics, la sanitat, els serveis socials, les infraestructures, les relacions internacionals, la cultura, el medi ambient i l’oci de què gaudiran els nostres fills durant les proximes dècades. Queda clar doncs que sense aquesta unitat política, de TOTS en majúscules, sense aquest avenç polític, no hi haurà avenços socials de cap mena i ens abocarem a la dependència espanyola.

Cap proposta s’hauria de descartar per fer possible i visible aquesta unitat. Les darreres eleccions municipals han estat un avís clar que calen noves fórmules per motivar, mobilitzar -i sí, engrescar- la societat catalana en aquest repte magnífic que ens hem plantejat i que és la independència de Catalunya.

Abordar-ho per separat és una quimera però si ho abordem junts, és al nostre abast. Com deia l’Antoni Bassas en un encertadíssim i recent editorial a l’Ara-Tv ‘President Mas, senyors Junqueras i Fernández, senyor Herrera, senyora Colau, a què esperen, a què esperen a fer un gest d’unitat davant un mur que sabem que poden saltar si agafem impuls col.lectiu’. Si us plau, escoltin el clam de la gent del carrer.

Víctor Terradellas i Maré

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1513
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR