e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Juny de 2013

Quan diem que el procés polític i social que estem vivint és el més transcendent, i il·lusionant, que ha viscut la Catalunya contemporània no ho diem perquè sí. Ho diem perquè planteja un canvi de paradigma no només pel que fa a replantejar les relacions que tenim amb Espanya i amb Europa sinó també en l’acció política al si de Catalunya.

Així, si els partits han estat els protagonistes principals i finals de l’acció política durant les darreres tres dècades, avui trobem que aquests mateixos partits polítics són -som- finalment, eines per assolir un objectiu polític al servei del conjunt de la societat catalana.

Aquest és un progrés gens menor i dota el procés que estem vivint d’una qualitat democràtica i d’una dimensió col·lectiva que el converteix en un objectiu polític amb el qual es pot estar d’acord o no, però que de cap manera es pot deslegitimar.

És des d’aquesta nova òptica política que cal entendre i analitzar tot allò que passa a casa nostra. Així, si fa pocs dies apareixien enquestes que apuntaven el parer polític actual de la societat catalana, faríem molt mal fet d’observar-les des de l’òptica antiga d’aquest o altre partit, perquè el que realment marca l’agenda i l’acció política d’avui és la complicitat i el suport polític amb què compta el procés de transició nacional o, el que és mateix, el suport social que rep el projecte de realització d’una consulta popular sobre la independència.

I els resultats són demolidors: tres de cada quatre persones a Catalunya hi estan a favor i, es mirin com es mirin hipotètiques configuracions futures del Parlament, continuen essen majoria les formacions que volen fer possible aquesta transició nacional i aquesta consulta per a la independència.

Les anàlisis antigues per sigles i capelletes potser van ser útils en un moment determinat però el procés que vivim avui és més ric, més col·lectiu i molt més transversal que cap projecte polític que s’hagi proposat a la societat catalana durant el darrer quart de segle.

Dit això, i per acabar, cal no autoimposar-nos cap pressió afegida. El precedent polític més immediat a què ens hem de referir, avalat per la Unió Europea i defensat per Javier Solana -que en aquell moment era l‘Alt representant per a la Política Exterior i la Seguretat de la UE-, és el referèndum que va tenir lloc a Montenegro el maig de l’any 2006.

En el cas de Montenegro, la Unió Europea va fixar unes condicions clares i raonables per a reconèixer la independència d’un nou Estat dins d’Europa: en un referèndum per la independència cal la participació de més d’un 50% de la població i un resultat favorable igual o superior al 55%.

Les tendències parlen d’una adhesió creixent a l’exercici del dret a decidir per part de Catalunya, i l’evolució política ens demostra que es mantenen majories àmplies a favor d’assolir un nou estatus polític per a Catalunya.

El procés de transició nacional, doncs, avança a velocitat de creuer i res no ens ha de desviar de la ruta que va definir el president Mas després dels comicis del 25 de novembre de 2012.
 
Víctor Terradellas i Maré

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
832
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR