e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Desembre de 2013

La Consellera Rigau i els qui no la volen entendre

En política negar la complexitat és negar l’essència i negar la realitat t’incapacita per transformar-la. Per això hauríem d’agrair cada vegada que un representant polític parla clar i defuig les pinces del políticament correcte.

Així, em sembla important analitzar el que ens explica l’Informe PISA. Em sembla imprescindible que la Consellera Rigau el valori de forma raonada. Però em sembla molt imprudent que des del partidisme, o des del papanatisme il·lustrat, es sigui incapaç de destriar el gra de la palla i s’expliqui pel broc gros que la Consellera ha donat la culpa als nouvinguts dels mals resultats.

En un segle XX complex per a Catalunya, el país va saber gestionar tres onades migratòries de característiques diferents: una primera interior vinculada a la industrialització i que va provocar moviments demogràfics del camp cap a les zones urbanes; una segona propiciada per la consolidació d’aquest procés industrial que va atraure gent d’arreu de l’estat espanyol; i, finalment, una tercera coincidint amb el darrer quart de segle on l’escenari de bonança econòmica va atreure immigració majoritàriament americana, africana i asiàtica.

Cap d’aquestes onades migratòries s’ha pogut gestionar amb una estructura  pròpia d’Estat. És més, s’han gestionat sovint amb un Estat en contra que no volia facilitar les eines  per tal que els nouvinguts sabessin i poguessin conèixer i incorporar la llengua i la cultura pròpies del país. Malgrat això, podem parlar d’un cert èxit pel que fa a la integració i a la configuració d’una societat amb poques esquerdes. Ara bé, tenim molta feina a fer (i molts pocs recursos per fer-ho).

Apunto aquesta perspectiva històrica perquè entenc que si la Consellera Rigau, en una esforç per entendre què explica l’informe PISA, ens explica que no podem demanar la mateixa competència a un infant que fa tres generacions que viu a Catalunya que a un infant que acaba d’arribar, i ens explica també que la seva preocupació és reduir fins al màxim aquest decalatge per aconseguir un nivell de coneixements homogenis en el mapa educatiu del país, penso que fa un exercici de realisme i d’honestedat. I li agraeixo.

Ara bé, voler extreure d’aquesta anàlisi que s’acusa cap col·lectiu de res em sembla un argument polític més miserable que pobre. I em sembla, també, que en qüestions essencials com la cohesió social –i més encara si parlem dels més petits- no s’hi hauria de jugar.

Que no pateixi la Consellera Rigau perquè no és que alguns no l’hagin entès, és que els interessa no entendre-la. Per a ells un suspens en compressió oral i un zero en ètica política.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
559
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR