29 de Juliol de 2014

Ha estat el darrer servei. El més generós i el menys habitual en les grans figures. Saber que et volen fer servir, que guarden aquell drap brut d’una bugada antiga i, abans no l’emprin contra tot allò que estimes, obres el finestral i el penges a l’estenedor. No tocava, com han fet tants, reclamar un tancament de files, defenses irades o lectures excepcionals.

El darrer servei ha estat d’una generositat extrema perquè podria posar en joc una vida, un somni i un sentiment. I dic podria perquè passat el sotrac i els núvols foscs, la llum situarà cada peça al seu lloc i deixarà en evidència els falsos profetes que amb la cua de palla socarrimada s’entesten a estripar-se la túnica.

Però tu, i el senyor Pere, i la senyora Maria, i el padrí Tomàs i la jove Anna heu sentit una coïssor endins, vora l’ànima, i teniu la sensació que s’ha torçat alguna branca important i que el dia fosqueja. Potser tens raó i has de seure i respirar fons. Però una estona, si pot ser curta, perquè tenim molt feina i poc temps. Així que aixeca’t, fes el que t’han encomanat i, així que sigui possible, vota.

Et pesa l’estómac, és clar. I aquells senyors amb les carpetes plenes de pols mig somriuen. Com ho fan des d’aquí els qui els riuen les gràcies. Ni cas. Descansa una estona, aixeca’t i, quan sigui possible, vota.

En el seu increïble analfabetisme global insisteixen a jugar aquesta partida amb les regles antigues plenes de verdet. I per això s’equivoquen. Apunten, disparen i, sí, és clar, et desanimen una estona. Però no han acabat, ni podrien, amb aquest procés que hem sabut construir entre tots. Dibuixen estratègies amb la vella tàctica d’aquell nom, amb majúscula; d’aquell partit, imprescindible; o d’aquella institució, insubstituïble. Però s’equivoquen. Ara hi som totes les persones que un bon dia vam saber entendre perquè mai més no ens satisfarien les molles ni el pa sencer. Vam entendre que el blat, el camp sencer, el molí i la farina eren ben nostres i que junts, plegats, decidiríem on aniria a parar cada unça i cada sac. Per això et dic que ara no pots defallir: aixeca’t i vota.

Han imaginat efectes demolidors i no han entès que, fins i tot amb un dolor profund, sabem que els temps han canviat i que tots els noms són al servei de la nostra noble causa nacional. I per això, els sorprèn el nostre silenci respectuós, dolgut i, malgrat tot, determinat.

Ara que ens veus els ulls glaçats et pot semblar que tot ha tornat al seu lloc, però t’equivoques de fit a fit. Precisament perquè tot ha canviat, tot acabarà de fer el tomb i mai més res tornarà a ser el mateix.

Els ho demostraràs tu quan t’aixequis i votis.

Víctor Terradellas i Maré