e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 de Juny del 2015

Units fem força

L’any 1937, l’artista Cristóbal Arteche va ser l’autor d’un cartell de propaganda publicat per Esquerra Republicana de Catalunya. El cartell presentava una sola llegenda que deia: ‘Pare, que no veieu que ens maten? No discutiu més i uniu-vos tots!’.

El cartell és el resultat del desànim provocat pels Fets de Maig del 1937 que havien provocat centenars de morts i l’empresonament de molts militants arran de l'enfrontament entre el PSUC i les forces de la Generalitat, per un costat, i la CNT i el POUM, per l'altra. Si ho observem amb una perspectiva històrica, aquells enfrontaments van ser l’inici de la fi del Govern de la Generalitat republicana.

Vuitanta anys més tard som protagonistes, afortunadament, d’un procés cívic, pacífic i democràtic que té poc a veure amb aquell clima de finals dels anys trenta. Però sí que...

Continuar llegint...

25 de Novembre del 2014

La mort de la vella política

Existeix una torna de la nova manera de viure, entendre i practicar la política a Catalunya. Un fet que implica entendre que hi ha persones i maneres de fer que estan obsoletes per a aquest país nou que estem construint.

Cognoms i persones que s’han considerat determinants durant anys en les decisions que es prenen sobre el nostre país, observen com els nous actors, les noves formes de fer política, i, sobretot, el poble, els arraconen. En alguns casos són grans d’edat però són, sobretot, vells d’esperit i de pràctica política.

Pretendre ara que el projecte polític que reclama una majoria de la societat catalana i que lidera el president Mas pot ser bescanviat per un acord amb l’Estat en algun despatx del Congrés espanyol o d’un bon restaurant o en algun luxós hotel madrileny és no haver...

Continuar llegint...

08 d'Octubre del 2014

Mal que els pesi: pacífic, cívic i democràtic

Quan sóc a Barcelona em toca travessar sovint el carrer Mallorca a l’alçada de Roger de Llúria. És un paisatge amable que darrerament es veu alterat de forma quotidiana per la fortificació hiperbòlica de l’edifici de la seu de la Delegación del Gobierno (espanyol) ocupada –és un dir, ja m’entendran- per la senyora Llanos de Luna.

Ja em va sorprendre que l’11 de setembre el mateix edifici comptés amb un dispositiu que em va semblar fora de lloc abans de la “V” i que encara em va semblar més ridícul després de la lliçó de civisme, reivindicació i democràcia impartida pels gairebé dos milions de persones que hi van participar.

Unes setmanes després, hem sabut de la temptativa d’acampada d’un grup de manifestants poc després de la suspensió cautelar de la Llei de Consultes....

Continuar llegint...

29 de Juliol del 2014

Aixeca’t i vota

Ha estat el darrer servei. El més generós i el menys habitual en les grans figures. Saber que et volen fer servir, que guarden aquell drap brut d’una bugada antiga i, abans no l’emprin contra tot allò que estimes, obres el finestral i el penges a l’estenedor. No tocava, com han fet tants, reclamar un tancament de files, defenses irades o lectures excepcionals.

El darrer servei ha estat d’una generositat extrema perquè podria posar en joc una vida, un somni i un sentiment. I dic podria perquè passat el sotrac i els núvols foscs, la llum situarà cada peça al seu lloc i deixarà en evidència els falsos profetes que amb la cua de palla socarrimada s’entesten a estripar-se la túnica.

Però tu, i el senyor Pere, i la senyora Maria, i el padrí Tomàs i la jove Anna heu sentit una coïssor endins, vora l’ànima, i teniu la...

Continuar llegint...

16 de Juny del 2014

Jaume Sastre i les evidències predemocràtiques

He visitat Jaume Sastre en el trenta-sisè dia de la seva vaga de fam. M'ha impressionat la sana determinació d'aquest mestre de secundària i la claredat i humilitat amb què presenta la seva acció no violenta.

I he pensat que calia escriure aquest article perquè potser massa gent no té prou clar el perquè de la protesta de Jaume Sastre. Perquè si bé és evident que ell defensa el sistema educatiu que pretén ser anorreat per les política educativa del president Bauzá, cal deixar clar que Jaume Sastre demana amb la seva acció que el president balear dialogui amb els mestres. Que hi parli, que faci possible espais de discussió i finalment d'entesa per tal de reconèixer i considerar la comunitat educativa balear com una part imprescindible per adoptar qualsevol reforma que afecti el sector.

Em sembla enormement il·lustratiu que la resposta del govern...

Continuar llegint...

30 d'Abril del 2014

El títol que hem de guanyar

Fa setmanes que tinc aquest article al cap i ha estat precisament el decés de Tito Vilanova el que m’ha empès a escriure’l. Perquè més enllà de la tragèdia d’una mort jove, propera i coneguda, la seva mort ha posat de relleu l’impacte immens que té l’esport -i els seus protagonistes- en la nostra societat. En primer lloc, però, el meu condol a la família, als amics i a tota la família barcelonista.

I el que em ballava pel cap és que alguna cosa no acaba de rutllar quan la principal sotragada en el món de l’esport a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya va ser provocada per unes declaracions del seleccionador espanyol de futbol, Vicente del Bosque, el mes de setembre de 2012. Tots i els matisos que li va tocar introduir posteriorment, Del Bosque va deixar clar el caràcter cívic, pacífic i democràtic del...

Continuar llegint...

14 de Març del 2014

Garantir drets, no subsidis

Ens podem sentir satisfets amb el procés que ha fet possible la iniciativa legislativa popular que recull la proposta de creació d’una Renda Garantida Ciutadana (RGC). I ens en podem sentir orgullosos perquè una vegada més s’ha demostrat la capacitat de mobilització de la societat catalana aconseguint 121.191 signatures a favor d’aquesta ILP.
 
De fet, l’objectiu de la ILP i de la campanya a favor de la Renda Garantida Ciutadana és, aparentment, del tot lloable: garantir que tota persona d’aquest país tingui un mínim de 664 euros mensuals. Però em penso que podem filar més prim i proposo que el debat sigui una micamés profund i fecund.
 
En primer lloc em sembla que cal observar el fet que actualment podríem tirar endavant una norma assistencial com aquesta però hem de ser conscients, també, de l’imcompliment a què...

Continuar llegint...

27 de Gener del 2014

Tercera Via?

Una de les principals transformacions polítiques que ha viscut aquest país en aquest període detransició nacional es refereix a la impossibilitat d’adoptar un posicionament polític neutre davant dels reptes polítics, econòmics i socials que abordem.
 
Comptem amb una majoria social activa, extremadament activa, que esperona els nostres representats polítics i que ens ha permès concretar la nostra aposta política fins a tenir una data i una pregunta concreta sobre el futur de Catalunya. La torna, és clar, és un unionisme que s’ha vist obligat a abandonar l’aparent indiferència per refermar arguments (sic!) en contra de la independència tot atiant el discurs de la por fonamentat -i aquest no és un fet menor- en posicionaments predemocràticsquan no directament antidemocràtics.
 
És des d’aquesta perspectiva que...

Continuar llegint...

09 de Desembre del 2013

La Consellera Rigau i els qui no la volen entendre

En política negar la complexitat és negar l’essència i negar la realitat t’incapacita per transformar-la. Per això hauríem d’agrair cada vegada que un representant polític parla clar i defuig les pinces del políticament correcte.

Així, em sembla important analitzar el que ens explica l’Informe PISA. Em sembla imprescindible que la Consellera Rigau el valori de forma raonada. Però em sembla molt imprudent que des del partidisme, o des del papanatisme il·lustrat, es sigui incapaç de destriar el gra de la palla i s’expliqui pel broc gros que la Consellera ha donat la culpa als nouvinguts dels mals resultats.

En un segle XX complex per a Catalunya, el país va saber gestionar tres onades migratòries de característiques diferents: una primera interior vinculada a la industrialització i que va provocar moviments demogràfics del camp cap a...

Continuar llegint...

21 d'Octubre del 2013

Les raons (febles) del 'no'

Fa pocs dies el ‘30 minuts’ ens va oferir un bon reportatge sobre el moment actual de la societat escocesa. Sovint he dit que em sembla poc oportú i poc realista establir paral·lelismes entre el procés català i el procés escocès. Això no impedeix, però, constatar la feblesa de les raons del no a Escòcia, tal i com ho són a Catalunya.

Efectivament, si era comparable veure uns partidaris del ‘sí’ il·lusionats, amb projecte i  propostes en positiu i uns dubtes del ‘no’ centrats en la por i en un argumentari, si se’m permet, certament superficial i infantil: que si caldrà anar amb el passaport tot el sant dia a sobre, que si sense exèrcit serà un país feble, que quedaran fora de la lliura i en mans de l’euro, que són poqueta gent i ningú no els farà cas...

A la mateixa hora, una cadena...

Continuar llegint...

Inicio Anterior 1 2 Següent Final