28 de Desembre de 2008

Viagra per al cervell

La Viagra ha estat una taula de salvació per a molts homes. Només als Estats Units, es calcula que la impotència n'afecta uns trenta milions. Això sol ja demostra la necessitat de l'existència d'aquest fàrmac i fins a quin punt la frivolització que se n'ha fet constitueix una falta de respecte vers els afectats. Crida l'atenció, això sí, el fet que la majoria de compradors siguin dones. Concretament vuit de cada deu. I és que hi ha homes que viuen aquesta disfunció sexual com una humiliació. S'equivoquen, és clar, però no poden fer-hi més. N'hi ha d'altres -pocs, per sort-, que adopten una actitud agressiva per compensar, per mitjà del grunyit, les seves limitacions genitals. És així com, sense adonar-se'n, mostren també la seva impotència intel·lectual. L'erectiva l'amaguen per mitjà de la misogínia; l'altra, per mitjà de la idiotesa. Amb la misogínia apaivaguen el seu complex d'inferioritat, amb la idiotesa desvien la nostra atenció.

L'escena final de The Conversation, una de les millors pel·lícules de Francis Ford Coppola, mostra la desesperació d'un home, detectiu professional, que després de regirar casa seva de dalt a baix a la recerca d'un micròfon ocult, es declara impotent per trobar-lo. Només hi ha un lloc on no ha mirat, ni mirarà mai, perquè és incapaç de mirar-se a ell mateix: les ulleres que porta sempre posades. Una metàfora perfecte per fer-nos comprendre que, independentment de la distància a què arribem, el viatge sempre és interior.

Per això la impotència intel·lectual és tan dolorosa, molt més que la provocada per una disfunció erèctil, perquè mostra la migradesa de pensament i la incapacitat per fer de la pròpia vida alguna cosa més que un simple estirabot. De fet, és la pitjor de les impotències perquè, a diferència de la física, ha de ser suportada per totes aquelles persones que envolten l'impotent, mestre en l'art genital de parlar sense dir res. Detectar-lo, això no obstant, és fàcil: així com en futbol la falta a un adversari evidencia la impotència del qui la comet, també en el món del pensament el carestiós es veu obligat a recórrer a l'estirabot i a la desqualificació quan es palpa el cap i veu que la seva alopècia no és tan sols capil·lar. No cal fer cas dels seus brams, però. Ja se sap que per a l'ase, encara que sigui català, la lira sempre sona en va.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat