10 d'Octubre de 2011

Una llengua inútil és una llengua morta

Molt positiva, francament, la iniciativa d'alguns ajuntaments d'afavorir la integració dels nouvinguts a la nostra cultura mitjançant cursos gratuïts de llengua catalana. Quan es pregunta a aquests nouvinguts la raó per la qual s'han matriculat, la majoria responen que ho fan per raons de feina o per integrar-se més. Són raons lògiques, certament. La anomalia, en tot cas, és la pregunta en si mateixa. Vull dir que la pregunta ja demostra no sols la anormalitat de Catalunya com a país, sinó també l'amenaça que pesa sobre la llengua catalana. La prova és que aquesta pregunta no es fa mai, en clau espanyola, francesa o alemanya, als immigrants que viuen en aquells països. Aprendre espanyol, a Espanya, concretament, no és una opció, és una necessitat. I com que ho és, l'aprenentatge de l'espanyol és immediat.

A Catalunya, en canvi, el català només és una opció, ja que no hi ha cap necessitat d'aprendre'l. I en un país on no cal saber-ne la llengua per viure-hi, s'ha de tenir molt bona voluntat per aprendre-la. De fet, em pregunto quants de nosaltres faríem aquest esforç en un país on els mateixos parlants fossin els primers a transmetre'ns la idea que la seva llengua no té cap utilitat. Doncs això és el que comuniquem als nouvinguts cada cop que els parlem en espanyol. Per sort, ens queda l'escola. Gràcies a la necessitat dels pares d'ajudar els seus fills en els treballs escolars, molta gent de fora aprèn català. Per això hi ha espanyolistes que volen que l'escolarització es pugui fer també en espanyol, per tallar de soca-rel aquesta necessitat i convertir el català en una llengua merament ornamental. Volen evitar el que deia fa poc una dona siriana: "Aprenc català per guanyar-me el respecte de la meva filla".

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat