20 de Setembre de 2010

TV3, l'espanyola

Joan-Lluís Lluís, l'escriptor nord-català autor de llibres com Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, Aiguafang o Xocolata desfeta, hauria d'anar amb compte amb les seves crítiques a TV3. Especialment quan denuncia que "sembla una televisió espanyola en català" plena de "notícies espanyoles i de ministres espanyols" i quan diu que "TV3 ha d'informar menys de Badajoz o de Toledo i més d'aquí". Hauria d'anar amb compte, perquè pot ser considerat per Esquerra -el partit que va lliurar TV3 al Partit Socialista- un enemic de l'emissora i de Catalunya i corre el perill d'aparèixer en la revisteta parroquial republicana al costat d'altres il·lustres enemics, com ara Francisco Camps o Federico Jiménez Losantos. No és que tingui gaire importància el que pugui dir o deixar de dir una direcció tan desacreditada com la d'Esquerra -només cal parar atenció en els informes del Centre d'Estudis d'Opinió per veure què en pensa d'ella la societat catalana-, però sempre hi pot haver algú que es cregui les seves mentides difamatòries segons les quals tota persona catalanocèntrica que denuncia el caràcter espanyolitzador de TV3 és algú que mira "de desacreditar-la amb finalitats econòmiques o polítiques".

TV3 no pot canviar perquè, per la seva condició de televisió governamental, necessita que canviï primer el govern del país. No hi ha una altra via, ja que només un govern catalanocèntric pot fer que TV3 deixi de ser el tercer canal de Televisió Espanyola i que es converteixi en la televisió nacional de Catalunya. Mentrestant, els serveis informatius de l'emissora -inclòs el Canal 3/24- estaran a mercè de dos elements nocius: la inèrcia espanyolitzadora d'alguns redactors -inèrcia sense mala fe, però inèrcia al capdavall- i l'hispanocentrisme ideològic dels editors dels telenotícies. Vegem-ne alguns exemples agafats a l'atzar d'una llista que és diària i inacabable:

• El 21 de gener de 2010 se'ns dóna com a notícia preferent l'esfondrament sense víctimes d'un edifici a Madrid, i, més tard, en format petit i a la cua de les notícies, se'ns informa d'un accident en un pis de la riera d'Arenys de Munt amb dues persones mortes. Cosa que ens mostra dues evidències: una, que un simple edifici de Madrid és més important que la mort de dos catalans; i dues, que la tria de la notícia madrilenya no és gens innocent.

• El 3 de maig de 2010 se'ns diu que "els avis espanyols dediquen set hores al dia a la cura dels néts". ¿I quantes en dediquen els avis francesos, anglesos o italians?, podríem preguntar. Per què no ens ho diuen, posats a parlar d'avis forans? Aquesta notícia té sentit a TVE o a Tele-5, però no pas a Televisió de Catalunya. Televisió de Catalunya, com el seu nom indica, ens ha d'informar del nombre d'hores que dediquen als seus néts els avis catalans.

• El 15 d'abril de 2010 se'ns fa saber que "una de cada cinc persones ha estat víctima d'abusos sexuals a Espanya". És a dir, que, un altre cop, TV3 es transforma en TVE i ens amaga les dades que veritablement hauria de donar una emissora catalana tot responent aquesta pregunta: quantes persones han estat víctimes d'abusos sexuals a Catalunya?

• El 17 de juliol de 2010 el Telenotícies Vespre ens informa que "un home se suïcida a La Orotava (Tenerife), després de matar la seva dona", i ens recorda un cas similar ocorregut recentment a Saragossa. Entesos. Però a la resta d'Europa, per no dir del món, no hi ha morts per violència masclista? Per què són tan importants per a TV3 les víctimes espanyoles i tan insignificants les d'altres països? Potser perquè el país de TV3 és Espanya? Doncs sí, és clar que és això, perquè si el país de TV3 fos Catalunya els seus informatius se centrarien en les víctimes catalanes. És a dir, en les víctimes del país, com fan tots els països del món.

• Pel que fa al 99% de les investigacions, anàlisis, enquestes o estadístiques sociològiques que parlen d'índexs, d'hàbits, d'accidents, de tendències, de situacions, de maltractaments, de robatoris, de crims, etc., les dades sobre Catalunya mai no apareixen soles. Sempre es mostren dintre del marc espanyol o en clau comparativa amb Espanya. Dels Països Catalans, llevat d'El Temps, ni se'n parla.

No cal dir que aquesta praxi, que és inherent a tots els telenotícies -tots- i al Canal 3/24, va acompanyada d'una informació esportiva no menys espanyolitzadora, provinciana i servil sempre amatent a les flautulències del Real Madrid, de Fernando Alonso i de la selecció espanyola. I el més gros és que tot això no es pot dir, perquè el Partit Socialista, que és qui en té el control, i Esquerra, que és qui ho encobreix, no volen que la societat catalana s'adoni de la rentada de cervell que se li practica diàriament. Per això, segons diu Esquerra, tots aquells que ho denuncien són enemics. Enemics dels interessos de la seva direcció.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat