15 de Gener de 2009

Tot és ETA

Per a tota persona que conegui la baixa cultura democràtica espanyola, el judici -finalment suspès- contra el lehendakari Juan José Ibarretxe, el secretari general del PSE-PSOE, Patxi López, i Arnaldo Otegi no té res de sorprenent. Quan la democràcia s'entén com un instrument al servei exclusiu d'uns interessos d'Estat i no pas al servei de les persones que el configuren, el resultat és aquest. L'Estat es converteix, així, en el principal enemic dels valors que diu defensar. Ho fa en nom de la democràcia, sí. I en nom de la democràcia tanca diaris, il·legalitza partits i fa asseure's al banc dels acusats persones innocents. Es tracta de guanyar per la força allò que les regles democràtiques li neguen. Encara que això impliqui danys col·laterals. O no és així en el cas de Patxi López? Quines ironies que té la vida: Patxi López, dirigent d'un partit nacionalista espanyol, assegut davant del jutge entre dos nacionalistes bascos, un d'independentista i un de moderat.

Però encara veurem més coses, perquè tota persona desafecta a Espanya és enemiga de la seva democràcia i còmplice d'ETA. I al final, ja s'ha vist, tot és ETA. Egunkaria era ETA, Gara és ETA, Berria és ETA, les genuïnes ikastoles són ETA, l'independentisme és ETA, demanar un referèndum d'autodeterminació és ETA, l'èuscar és ETA... De fet, ara ja gairebé es pot dir que tota persona basca que sigui euskaldun (bascoparlant) és sospitosa de pertànyer a ETA. El raonament nacionalista espanyol és aquest: si és euskaldun no deu tenir gaire consciència nacional espanyola, i si no té consciència nacional espanyola deu tenir consciència nacional basca i si té consciència nacional basca no és dels nostres. És a dir, que la llengua basca passa a ser també un enemic de la unitat d'Espanya i un element més d'adscripció a unes idees polítiques contràries als interessos espanyols. L'èuscar, per tant, fa la funció del braçalet amb la creu de David amb què, a l'edat mitjana, els jueus es veien obligats a identificar-se cada vegada que abandonaven el call d'una ciutat europea. Així és com l'independentisme ha passat a ser l'enemic d'Espanya en la mateixa mesura que el comunisme ho era en l'època de Franco. I si tenim en compte que ja en aquella Espanya era més perseguida la primera ideologia que no pas la segona, comprendrem l'estat de coses actual.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat