20 de Gener de 2011

Sortir de l'armari lingüístic

Sortir de l'armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català, de Ferran Suay i Gemma Sanginés, és un llibre que haurien de llegir, si més no, dos sectors de catalanoparlants. D'una banda, els qui, tot i ser conscients de la subordinació que suposa parlar en espanyol a interlocutors que entenen perfectament el català, no es veuen amb cor de parlar-los en aquesta llengua. De l'altra, tots aquells que, havent desenvolupat un immens complex d'inferioritat, consideren que parlar en espanyol a algú que s'hi expressa, encara que entengui perfectament el català, és una mostra d'educació. L'educació, per tant, és l'argument amb què aquests catalans amaguen el seu acomplexament. És el mateix argument que empraven els negres quan cedien el seu lloc als blancs cada cop que aquests cercaven un seient en un autobús. Encara que els blancs no els ho demanessin, ells, ràpidament, com impulsats per un ressort, s'alçaven i deien al blanc: "Segui, si us plau". La seva conducta apresa els convertia en negres ben educats que donaven exemple als altres negres de com s'ha de comportar un ésser inferior davant d'un de superior.

La tasca que els psicòlegs Suay i Sanginés porten a terme des del País Valencià, a través dels seus Tallers per la Llengua, gira entorn d'aquesta conducta en clau lingüística que molts catalans observen dia rere dia sense ni tan sols adonar-se'n. Per això recomano vivament la lectura d'aquest llibre, perquè aporta eines per canviar d'actitud, per eliminar prejudicis i per enfortir l'autoestima i perquè, a més, incorpora el testimoni de persones d'altres orígens. Fem-ne un petit tast:

• Tatiana (romanesa): "Jo parle valencià malgrat els valencians. Gaste molta energia demanant que em parlen valencià. I això a mi em sembla al·lucinant".

• Bernat (autòcton): "...abans de trucar a Telefónica o al gas ja m'estic posant malalt. Aquests impresentables, amb els nostres diners, contracten gent que no té ni idea de parlar català i jo he de bregar amb ells".

• Miren (basca): "He estudiat altres llengües. És un tipus de coneixement que em sedueix força. Tanmateix, de totes, sense punt de comparació, el català és la que m'ha sigut més útil fins ara. Com que, pel meu treball, m'he mogut bastant per diversos territoris, aviat em vaig adonar que l'aprenentatge del català m'havia estat molt i molt útil: tant si era a Barcelona com si aterrava a Son Sant Joan o anava a Gandia, la mateixa llengua em servia per a comunicar-me i sentir-me ben rebuda".

• Tomeu (autòcton): "Una de les vegades que m'he sentit més ridícul en la meua vida va ser un dia que vaig anar a Hisenda. Tenia pressa i, en arribar a l'home de la finestreta, vaig parlar en castellà. Estava a València, en un lloc oficial, i vaig pensar: 'Tira! No mos compliquem més la vida!'. Al poc d'estar parlant amb ell, es va girar i va parlar en valencià amb un company. Em vaig fer vermell com una magrana, de tanta vergonya com em va fer allò".

Magnífica la injecció d'autoestima de Suay i Sanginés aportant eines per neutralitzar possibles atacs quan ens mantenim ferms parlant català. Es tracta de mantenir "els principis de no justificar la nostra conducta i d'utilitzar únicament els arguments més sòlids que hi ha: els que són completament i radicalment subjectius, com ara 'perquè m'agrada' o 'perquè m'és més còmode', o fins i tot, senzillament i inapel·lable: 'perquè vull'."

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat