|
|
22 de Juny del 2008
Segons una enquesta encarregada per una famosa revista, més de vint mil catalans reconeixen haver mantingut relacions sexuals al seu lloc de treball; i entre els llocs més sovintejats situen en primer terme el despatx; segon, dependències com ara l’arxiu, el magatzem o el vestuari; tercer, els lavabos i quart l’ascensor. A la pregunta de quina era la posició laboral entre les dues persones en qüestió, la majoria respon que d’igual a igual; també diu l’enquesta que la majoria no se’n penedeix d’haver-ho fet i que valoren positivament l’experiència. En opinió de Gustau Levit, professor de psicologia clínica hospitalària de la Universitat Ramon Llull, “és normal que aparegui l’atracció entre companys de treball, sobretot en empreses que contracten persones de perfils similars.”
Per la seva banda, la doctora Sònia Blasco,...
Continuar llegint...
01 de Desembre del 2008
L'origen dels Mossos d'Esquadra es remunta al 1719 -és la policia més antiga d'Europa-, i respon a la necessitat borbònica de reprimir els catalans no claudicants. De fet, les conseqüències polítiques, culturals i socials de la derrota catalana no sols es mantenen vigents tres segles després, sinó que els Mossos, fidels al seu esperit fundacional, continuen essent un cos repressor de les llibertats nacionals de Catalunya i un aliat uniformat dels interessos nacionals d'Espanya. El seu retorn, amb competències en ordre públic i seguretat ciutadana, comença el 1994 amb el procés de substitució dels cossos de seguretat de l'Estat. És un retorn... 07 de Desembre del 2008
Jo no crec que li tinguem por, a la veritat. No, no és por, és pànic. No importa en quin cantó de la veritat ens trobem, sempre ens intimida. En aquest sentit, recordo una cançó d'en Serrat que diu: Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio. I té raó. Té raó perquè si de vegades és difícil escoltar-la, la veritat, més difícil encara pot ser expressar-la.Al llarg de la vida, són moltes les ocasions en què ens veiem obligats a sentir unes quantes veritats. Normalment, quan sentim l'expressió "dir la veritat", tendim a donar-li un caràcter dramàtic, seriós, si més no, com si la veritat de les coses sempre hagués...
Continuar llegint...
25 de Desembre del 2008
No sé si el lector recorda un anunci institucional en què es veia una zebra travessant un carrer i un text que deia el següent: "Quan vegis un pas de zebra, atura't". Era un bon anunci, No tenia res de particular, cap originalitat, però era un bon anunci. Ho era perquè hi ha molts automobilistes que semblen haver oblidat el caràcter singular que té el pas de zebra. Aquest pas va ser creat com una mena de territori sagrat per al vianant, una zona de seguretat la violació de la qual, per part d'un vehicle, constituïa una gravíssima infracció. D'això, però, ja en fa molt de temps.No sé si els ajuntaments han col·laborat amb el seu desprestigi pintant els passos de vianants amb semàfor com si...
Continuar llegint...
28 de Desembre del 2008
La Viagra ha estat una taula de salvació per a molts homes. Només als Estats Units, es calcula que la impotència n'afecta uns trenta milions. Això sol ja demostra la necessitat de l'existència d'aquest fàrmac i fins a quin punt la frivolització que se n'ha fet constitueix una falta de respecte vers els afectats. Crida l'atenció, això sí, el fet que la majoria de compradors siguin dones. Concretament vuit de cada deu. I és que hi ha homes que viuen aquesta disfunció sexual com una humiliació. S'equivoquen, és clar, però no poden fer-hi més. N'hi ha d'altres -pocs, per sort-, que adopten una actitud agressiva per compensar, per mitjà del grunyit, les seves limitacions genitals. És així... 01 de Gener del 2009
No fa gaire, vaig poder veure una exposició amb un títol interessantíssim: "Veure, Viure i Entendre". Només tres paraules, sense cap singularitat especial, però d'un valor immens. N'hi ha prou que les repetim lentament per adonar-nos-en, perquè, tot i que és cert que els ulls ens donen la facultat de veure, també ho és que el secret està en la mirada. És amb una mirada que comença tot. Amb una mirada comença l'amor, comença l'odi, comença l'amistat; amb una mirada decidim qui ens agrada i qui no, amb una mirada en tenim prou per entrar o no en un bar o en un restaurant, amb la mirada caminem i amb la mirada conduïm. La mirada és el primer graó dels nostres actes. Totes les... 04 de Gener del 2009
22 de Febrer del 2009
El 23-F és una data genuïnament espanyola, tan espanyola com el 18 de juliol de 1936. Totes dues evoquen fets que mai no es podrien produir en països amb una sòlida cultura democràtica, com ara Anglaterra, el Canadà, Suècia o Catalunya. La segona data, no cal dir-ho, va tenir conseqüències molt greus, amb crims contra la humanitat que mai no han estat jutjats i que van ser liderats per individus execrables que encara avui ocupen llocs destacats de la política espanyola amb la connivència de tots els poders de l'Estat. De fet, el 23-F és fill d'aquest estat de coses. Unes coses que no es poden dir a Espanya, perquè el nacionalisme espanyol, que abasta tant la dreta com l'esquerra, va fer un pacte de silenci per conservar l'únic que... 15 de Març del 2009
La setmana passada vaig rebre un correu que em feia arribar un article de Sergi Fidalgo publicat a l'e-notícies amb el títol La identidad según Víctor Alexandre i, abans de llegir-lo, la meva primera reacció va ser somriure. Vaig somriure perquè Fidalgo és un nacionalista espanyol tan previsible com un ascensor. Prems el botó del cinquè i l'ascensor puja al cinquè, prems el botó de l'àtic i l'ascensor puja a l'àtic. És una vida molt trista, és clar, però és la seva, la de l'ascensor i la de Fidalgo. Per això ja fa més d'un any que no llegeixo els seus estirabots farcits d'improperis en quatre ratlles mal girbades. És una simple qüestió d'higiene mental.... 23 de Març del 2009
És una sort que la humanitat hagi evolucionat més enllà de Sergi Fidalgo. Altrament, el món seria una altra cosa. Per començar, ara mateix no existiria la fotografia, gràcies a la qual Fidalgo es pot retratar amb un embut al cap per definir-se a si mateix, i tampoc no existiria Internet, sense la qual Fidalgo no podria satisfer el seu esperit monàrquic sentint-se rei de l'estirabot i de l'atzagaiada. Per això Fidalgo és tan conegut a totes les facultats de periodisme de Catalunya, perquè els gargots que escriu a la xarxa són mostrats als estudiants com l'equivalent textual de la teleescombraria i com l'antítesi de la professió i de l'ètica periodístiques. I és que hi ha una incompatibilitat...  |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre
1
Rss