07 d'Octubre del 2009

Cruyff, seleccionador nacional català

L'oferiment de la Federació Catalana de Futbol a Johan Cruyff per tal que sigui l'entrenador de la selecció nacional de Catalunya ha aixecat molta polseguera a causa de la dimensió pública del personatge i del fet que no parla català malgrat que fa trenta-sis anys que viu al país. Sobre la primera qüestió, és a dir, aprofitar el seu prestigi internacional per donar un nou impuls a la nostra selecció, em sembla un bon argument. És innegable que Cruyff gaudeix d'una altíssima consideració futbolística arreu del món i que el seu nom associat a una selecció, sigui la que sigui, reverteix positivament en la imatge d'aquesta última. Per tant, com a estratègia, l'aposta de la...

Continuar llegint...

10 de Febrer del 2010

Nelson Mandela, esport i política nacional

M'agrada molt el cinema de Clint Eastwood. El meu amor pel cinema va néixer veient les pel·lícules dels grans clàssics nord-americans i Clint Eastwood narra les seves històries de la mateixa manera que ho feien ells. Naturalment té obres menors, i l'última, Invictus, sobre la figura de Nelson Mandela, s'hi pot encabir perquè és inferior a Els ponts de Madison o a Million Dollar Baby i encara més a Caçador blanc, cor negre i a Sense perdó. Però, tot i així, està molt per damunt de la immensa majoria de títols que ens arriben cada setmana dels Estats Units. A Invictus, com sabem,...

Continuar llegint...

07 de Juny del 2010

La política nacional dels no nacionalistes

Arran de les immediates eleccions a la presidència del FC Barcelona, són molts els mitjans de comunicació que ofereixen entrevistes amb els diferents candidats i gairebé tots coincideixen a preguntar-los què en pensen de la relació entre política i esport. Això, és obvi, prové de la galdosa cantarella que diu que Joan Laporta se serveix del Barça per fer política. Ja sabem que quan un president del Barça diu que és independentista fa política, però si diu que és espanyol -o no diu res i accepta el statu quo, que és el mateix- aleshores no. Aleshores només fa esport. És la mateixa cantarella que diu que Laporta utilitza el club per...

Continuar llegint...

15 de Juliol del 2010

La quota catalana de "la roja"

L'altre dia, uns amics m'explicaven el cas d'en Pol, un nen de deu anys que retreia al seu pare que es declarés independentista i que, alhora, seguís els partits de la roja tot celebrant-ne les victòries amb el pretext que hi juguen catalans. "No es pot ser independentista i anar a favor de la roja", deia el nen. I tenia raó. Però el pare no ho entenia perquè, a diferència del seu fill, mai no hi ha reflexionat. No és l'únic, però. Hi ha milers de catalans que cauen cada dia en el mateix parany. Són catalans hispanocèntrics que troben en el discurs servit en safata pels altaveus espanyols una justificació a les seves contradiccions. Sembla tan normal, anar a favor de la roja...

Continuar llegint...

05 de Setembre del 2010

Futbolistes sense compromís polític

Catalunya és un país amb molts temes tabú. Hi ha temes que no es poden tocar. No hi ha cap norma escrita que ho prohibeixi, però no es poden tocar. I la raó és la por. Però hi ha moltes altres classes de por. La més perniciosa, perquè té arrels molt profundes, és la por d'una col·lectivitat a un càstig indefinit que només existeix en la seva ment. El poble català la té, aquesta por, i és fruit de la seva subordinació a un altre poble des de fa tres segles. Això fa que els catalans siguem un país que no parla per no ofendre, un país que demana perdó fins i tot quan té raó, un país...

Continuar llegint...

26 de Juny del 2011

Futbol per la llibertat

Futbol per la llibertat és el títol d'un llibre altament interessant que haurien de llegir tots aquells que diuen que l'esport i la política no s'han de barrejar. Sí, ja sabem que en el 99% dels casos es tracta de persones hispanocèntriques que només veuen política en la dimensió nacional del Barça o en les seleccions nacionals catalanes. En el nom d'"Espanyol" o en "la roja", per exemple, no n'hi veuen gens, de política. Segons ells, per tant, és política tot allò que representa unes idees i uns valors diferents als seus. Per això jutjaven inadmissibles les...

Continuar llegint...