10 de Maig de 2009

Qui té por de Joan Carretero?

Per mesurar l'impacte que ha tingut Joan Carretero en el mapa polític català n'hi ha prou de parar atenció en els atacs que rep. Mentre era militant d'Esquerra, alguns partits polítics i la legió d'articulistes panxacontents d'aquest país l'utilitzaven per burxar en la ferida interna republicana de la mateixa manera que els grans clubs de futbol es freguen les mans davant els conflictes interns dels seus adversaris. Però les coses han canviat. Carretero ja no és membre d'Esquerra i en l'horitzó s'albiren canvis electorals que poden minvar el tall de pastís que alguns consideren vitalici. Un dels primers, per bé que el més suau, a ensenyar les ungles ha estat CiU, a través de David Madí, dient que Carretero "és fora de la realitat". Doncs si Carretero és fora de la realitat no cal amoïnar-se per ell, oi, senyor Madí?

En una línia molt més barroera, com correspon a un individu que va exercir de director de comunicació de Presidència de la Generalitat amb les mateixes maneres que el cap d'una secta satànica fins a l'extrem d'amenaçar periodistes desafectes al PSC-PSOE tot dient-los "estás muerto", hi trobem el tertulià Toni Bolaño. Esfereït davant la gairebé segura impossibilitat d'un tercer tripartit i agraït per l'amor que la direcció republicana professa al Partit Socialista, Bolaño escup sobre Carretero a RAC1: "Catalunya no paga traïdors. Ja està bé que aquest senyor que no és ningú, que va perdre un congrés, que són cuatro y el cabo, a sobre sigui presentat com la gran alternativa de país per alguns mitjans de comunicació. Ho sento, però això em sembla Yo, Bruto". Ves per on, si una cosa ha demostrat el tripartit ha estat el seu fracàs espectacular com a alternativa de país i com a alternativa a CiU. De fet, la seva gestió ha estat tan nefasta, tan humiliant i espanyolitzadora per a Catalunya, que ha aconseguit que el tan criticat regionalisme de CiU sembli l'espasa de Braveheart al seu costat. Per a Bolaño, però, el traïdor no és la direcció d'Esquerra, que ha utilitzat sense escrúpols el vot independentista per afavorir l'espanyolisme del PSC-PSOE, sinó aquell que gosa denunciar-ho.

Hi ha més veus que ataquen Carretero, tanmateix. De fet, la llista és tan llarga que fa força patxoca. La dependentista Mar Jiménez, per exemple, afirma que "Carretero és un personatge insignificant que gaudeix d'unes cotes de protagonisme inaudites". Fixem-nos en la coincidència entre Bolaño i Jiménez: per al primer, Carretero "no és ningú" i per a la segona "és insignificant". Però, si és insignificant, com és que la senyora Jiménez li dedica un article? L'Avui deu anar molt sobrat de diners per llençar-los remunerant articulistes que parlen de coses insignificants. És el que fa, des del mateix diari, un noiet molt arrogant i ambiciós anomenat Bernat Dedéu que signa els articles com a "filòsof i músic", tot i que com diu Sebastià Alzamora, "no tinguem el plaer de conèixer cap obra de la seva autoria en cap d'aquestes dues severes disciplines de l'esperit". Segons el noiet, Carretero fa "numerets mediàtics". És una molt filosòfica sentència, sí senyor, però també un xic paradoxal venint d'algú que cada setmana, des de l'esmentat diari, fa el numeret mediàtic de transformar un espai de 1800 caràcters en la buidor més absoluta. Amb tot, Carretero pot estar tranquil. És molt eloqüent que els dependentistes i els qui volen la independència l'any 3000 s'ajuntin per anar contra ell. Amb això demostren dues coses: una, que són el mateix; i dues, que només algú intel·lectualment petit unifica esforços per lluitar contra la insignificança.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat