23 de Febrer de 2011

Qui era Alexandre Deulofeu?

El proper 1 de març, a 2/4 de vuit del vespre, al carrer Mare de Déu del Pilar, 15, molt a prop del Palau de la Música Catalana, l'entitat EcoConcern-Innovació Social, una entitat sense ànim de lucre que fa propostes innovadores en economia, ecologia, política i interculturalitat, oferirà una interessant conferència titulada "Reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions" a càrrec d'Agustí Chalaux, amb Juli Gutièrrez i Deulofeu i Brauli Tamarit. Jo en recomano vivament l'assistència, en especial a aquells que desconeguin la figura de l'empordanès Alexandre Deulofeu, ja que la seva teoria sobre les civilitzacions com a processos biològics, per mitjà de cicles que es van repetint al llarg de la història de la humanitat, hauria de merèixer un respecte i una projecció molt superiors dels que gaudeix actualment.

Alexandre Deulofeu, mort el 1978 a l'edat de 75 anys, va ser un home extraordinàriament polifacètic que, a banda de la seva saviesa i visió de futur, va exercir com a professor, farmacèutic, químic, polític republicà i historiador. Va ser, i ho continua essent perquè els fets li han donat la raó, un eminent filòsof històric del mateix nivell que l'alemany Oswald Spengler, autor de l'obra La decadència d'Occident, i l'anglès Arnold Toynbee, autor de treballs interessantíssims sobre els canvis de mentalitat de les societats. Pel que fa a la teoria d'Alexandre Deulofeu, La matemàtica de la història, la seva lectura resulta apassionant pel pes i la força dels raonaments científics que fa sobre el naixement, l'expansió i la decadència dels imperis, que, segons ell, signifiquen la mort de l'esperit creador. D'entre els vaticinis de Deulofeu fets realitat, destaquem l'enfonsament de la Unió Soviètica a les acaballes del sele XX o la derrota d'Alemanya en la Segona Guerra Mundial, amb la posterior reunificació i el renaixement immediat, fins a esdevenir la primera potència d'Europa.

En un altre article ja aprofundirem en la predicció de Deulofeu sobre l'alliberament de Catalunya del jou imperial espanyol, que ell situa l'any 2029, i del paper que jugarà la Xina en el futur com a font de conflictes. De moment, en la conferència esmentada, podrem fer un tast sobre diferents aspectes de la seva obra amb la participació del seu nét, Juli Gutiérrez i Deulofeu. I un toc d'atenció a aquells que confonen el progrés amb el desenvolupament material. Un dels axiomes d'Alexandre Deulofeu, a propòsit dels afanys imperials d'alguns països, diu: "La Humanitat no progressa".

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat