05 de Gener de 2012

Quan tanques el televisor se t'engega el cervell

"Quan tanques el televisor se t'engega el cervell" és una frase que els propietaris d'un establiment de la dreta de l'Eixample de Barcelona tenen penjada a l'aparador des de fa molts anys, i sempre m'ha agradat perquè és d'aquelles frases que fan pensar. I això és bo. És una frase que ens està dient que totes les hores que romanem davant del televisor són hores que tenim el cervell desconnectat. De tota manera, cal preguntar-se: és cert, això? És una cosa inútil la televisió? És un estri perfectament prescindible al qual concedim una importància desmesurada?

La frase que he citat és una boutade, naturalment, però estic segur que són moltes les persones que en comparteixen el sentit. Jo només el comparteixo parcialment. M'agrada el seu enginy i el seu esperit, però el que diu no és del tot cert. És veritat que no resulta fàcil trobar-hi continguts d'un cert nivell, a la televisió, però també ho és que desconeixem molts dels que sí que en tenen, de nivell. Hi ha persones que l'engeguen compulsivament i n'hi ha que ho fan perquè els incomoda el silenci o perquè els espanta estar soles amb si mateixes. Per a aquestes persones, la televisió és una taula de salvació, un membre més de la família, com ara el gos, el gat o el canari. N'hi ha, fins i tot, que la mantenen engegada encara que no la mirin. I el més paradoxal és que si hom els pregunta què en pensen de la televisió, la seva resposta sol ser aquesta: "Mai no fan res que valgui la pena". Aleshores, com és lògic, la pregunta immediata hauria de ser: "I quina cadena miren, vostès?" Més que res, perquè no és igual mirar el Canal 33 que TV3 i no és igual mirar TV3 que les televisions espanyoles.

És cert que TV3 té programes barroers, hispanocèntrics i espanyolitzadors com per exemple l'Alguna Pregunta Més? (APM), que produeixen vergonya aliena, però el conjunt de la programació és infinitament superior al de les cadenes del país veí. Per tant, la frase "quan tanques el televisor se t'engega el cervell" no s'ajusta a la veritat. Una bona part de les pel·lícules que arriben a les nostres pantalles, per exemple, tenen uns nivells molt baixos de qualitat i no per això diem que el cervell s'apaga quan comença una pel·lícula. La qüestió rau en la pel·lícula que hem escollit. Al capdavall, de la mateixa manera que el cinema, malgrat la molta púrria que ens arriba, no és intrínsecament dolent, tampoc no ho és la televisió. Tot depèn de la pel·lícula i del programa que escollim. Per això només hi ha una manera de veure bon cinema i bona televisió, i és fent-ho amb caràcter selectiu. La desconnexió entre televisió i cervell només es produeix quan engeguem la primera sense criteri. És a dir, sense utilitzar el cervell.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat