|
|
29 de Maig del 2008
Hi ha molta admiració a Catalunya pel lehendakari Juan José Ibarretxe. I és lògic, perquè en comparació amb la visió hispanocèntrica de la vida que palesa el tripartit no hi ha color. D’aquí que siguin tants els catalans que tenen la sensació que els bascos sí que saben fer-se respectar pel govern espanyol. Però aquesta sensació, per bé que fonamentada, es revela parcialment feble quan es contrasta amb la realitat, ja que tots aquells atributs amb què el País Basc supera Catalunya en matèria d’autogovern no són fruit de la política actual sinó de la seva fermesa inicial quan es va crear una de les més grans innocentades del segle XX: l’Estat de les autonomies. La prova és que Ibarretxe no tindrà prou valor per celebrar la tan gallejada consulta del proper 25 d’octubre per tal que el poble basc pugui...
Continuar llegint...
18 de Juny del 2008
Si no fos pel respecte que ens han de merèixer els moltíssims funcionaris que hi treballen, ben bé podríem dir que el govern de Catalunya en mans socialistes té més vocació de gestoria espanyola que no pas de govern nacional. A la incapacitat derivada d’unes lleis que entenen el sistema autonòmic com una mera descentralització administrativa s’hi afegeix la por dels mateixos catalans a legislar en aquells àmbits que Espanya, amb la seva infinita benevolència, ha deixat al nostre albir. Un bon exemple el trobem en la llei antitabac. Malgrat la capacitat legislativa de Catalunya en aquest terreny, la consellera Marina Geli ha decidit supeditar la normativa catalana a l’espanyola tot posant-se a les ordres del Ministeri de Sanitat. És a dir, que, malgrat que fa nou mesos la senyora Geli va anunciar la redacció d’un decret que prohibiria fumar en tots els bars que...
Continuar llegint...
24 de Juliol del 2008
La frase pronunciada per José Montilla davant Rodríguez Zapatero -"Te queremos mucho, pero aun queremos más a Catalunya"- ja ha entrat en la història. És l'acudit de l'any. Va ser magnífica la dramatúrgia pactada: "Jo, de cara a la galeria catalana, faig veure que et renyo, i tu, de cara a la galeria espanyola, fas el mateix dient-me que estarem junts 'tota la vida'. És a dir, tu fas veure que t'he agafat per sorpresa i jo faig veure que sóc més catalanista que Francesc Macià. Ja veuràs quin èxit". Unes hores després, a través dels micròfons de Catalunya Ràdio, Manuela de Madre reblava el clau dient: "Mai no hem votat... 18 d'Agost del 2008
Encara no ha transcorregut un mes d'ençà que qualificàvem d'acudit de l'any les paraules de José Montilla a Rodríguez Zapatero -"Te queremos mucho, pero aun queremos más a Catalunya"- i ja estem comprovant el to excessivament amable d'aital afirmació. I és que la frase de Montilla, més que un acudit, era una mentida. Ara ho ha ratificat el mateix Montilla recordant al conseller Antoni Castells que "el vot dels diputats del PSC als pressupostos de l'Estat no admet cap dubte". D'això se'n diu parlar clar, però no pas més del que ho havia fet Pasqual Maragall uns anys enrere, quan va... 21 d'Agost del 2008
Si no fan un canvi de rumb -i sembla improbable que el facin-, ERC i ICV van a la deriva electoral. ERC pot passar de 21 diputats a només 15 o 12, i ICV es pot convertir en una força merament testimonial. I el pitjor és que no és culpa dels seus adversaris, sinó d'elles mateixes. Han estat elles les qui han decidit convertir-se en l'aval del PSC i donar-li carta de naturalesa catalanista en el segon tripartit. El projecte polític del PSC és el mateix que el del PSOE, i el del PSOE, no ens enganyem, és una còpia acolorida del del PP. L'única diferència entre ambdós projectes és que el del PP és més honest perquè no menteix. El socialista, en... 18 de Setembre del 2008
Realment vergonyoses les raons de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per no penjar l'estelada al balcó de l'Ajuntament el passat Onze de Setembre. Vergonyoses per la seva inconsistència i perquè traspuen un rebuig malaltís envers els drets nacionals de Catalunya. L'aversió al significat de l'estelada -una Catalunya plenament lliure i independent- es pot entendre en el si del nacionalisme espanyol, que hi veu una amenaça al seu poder hegemònic, però resulta preocupant en un català. I no em refereixo al fet que el senyor Hereu no sigui independentista -ningú no és perfecte-, sinó al menyspreu amb què ... 29 de Setembre del 2008
Aquests dies, en bona lògica, sembla que a Catalunya no hi hagi cap altre tema informatiu que no sigui el del finançament. És un tema cabdal, no hi ha dubte. Tanmateix, la subordinació a Espanya té altres costos que afecten la nostra vida en àrees no estrictament econòmiques, per bé que en depenguin, com ara la llengua, l'educació, la immigració o la salut. L'àrea de la salut, concretament, és a punt del col·lapse. La població s'ha incrementat en un milió dues-centes mil persones i no hi ha recursos econòmics per afrontar-ne les conseqüències, perquè el país es troba en situació d'asfíxia. D'asfíxia econòmica i de paràlisi... 09 d'Octubre del 2008
És comprensible que la gent estigui fins al capdamunt del tema del finançament, i no pas perquè sigui un tema menor, que no ho és gens, sinó perquè n'intueix el parany. Sap que tots els governs catalans dels darrers trenta anys han mentit en aquesta qüestió per poder amagar les seves mancances com a gestors dels interessos del país. Ho va fer CiU, sistemàticament -Artur Mas, en qualitat de conseller en cap, va arribar a dir el 2001 que a partir d'ara "ja no caldrà parlar més de diners" perquè el tema econòmic estava solucionat-, i ho fa també el PSC a través de José Montilla, que, en qualitat de futuròleg, ens avança que les engrunes que... 13 d'Octubre del 2008
La situació de la llengua catalana als cinemes de Catalunya és realment escandalosa. Transcorreguts trenta-tres anys de la mort d'en Franco, tot continua pràcticament igual. Hom dirà que de tant en tant es pot veure algun títol doblat a la nostra llengua, com ara Vicky Cristina Barcelona. I sí, és cert. La qüestió és si d'això se'n pot dir normalitat, perquè durant els darrers anys del franquisme també hi havia algun títol en català a la cartellera: Maria Rosa, Verd madur, En Baldiri de la Costa,... 22 d'Octubre del 2008
La campanya desfermada per El Periódico contra l'acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs celebrat el passat 13 d'octubre al Palau de la Música Catalana és tan grotesca que provoca hilaritat. Té gràcia que un diari que és el full parroquial del Partit Socialista, amb un tractament de la informació escandalosament tendenciós a favor de les tesis d'aquesta força política, gosi donar lliçons sobre "la veritat". És clar que, tractant-se d'un diari amb redacció virtual al carrer Nicaragua de Barcelona, i vista la croada que porta a terme per convertir la llengua...  |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre
1
Rss