24 de Maig de 2009

PSC i PP són el mateix

És interessant comprovar com, tard o d'hora, el temps acaba desemmascarant les fal·làcies més gegantines. Durant molts anys el PSC-PSOE ha viscut a costa del Partit Popular autoproclamant-se el fre natural a l'expansió d'aquesta força a Catalunya en el sentit que, gràcies als socialistes, l'espanyolisme moderat té una opció diferent del PP. La fal·làcia, tanmateix, no és aquesta, ja que és realment cert que si els socialistes no hi fossin el PP creixeria. Fixem-nos, si no, com moltes de les oscil·lacions a l'alça del PP a Catalunya -per bé que limitades- es produeixen en comarques on els socialistes són gairebé hegemònics. És el fruit d'un vot administrativament català però ideològicament espanyol -nacionalista espanyol, n'hauríem de dir- que reprodueix l'esquema electoral d'Espanya amb dues opcions gairebé úniques: PSOE i PP. Això fa que el vot d'algunes persones oscil·li cap a un cantó o cap a l'altre en funció de determinades conjuntures, però sempre com a vot espanyol. Cosa lògica, atès que si una cosa tenen en comú socialistes i populars és que, per damunt de tot, són espanyols. Els electors fan el mateix als Estats Units: "Ara voto el Partit Demòcrata, ara voto el Partit Republicà, però sempre voto Amèrica".

La fal·làcia del Partit Socialista, per tant, no rau en allò que diu que fa, perquè és cert que ho fa -frenar el PP-, sinó en la raó que permet que ho faci, ja que si veritablement fos un partit catalanista difícilment podria ser l'alternativa del vot espanyolista. De fet, el votant espanyolista sap molt bé que si els socialistes frenen els populars a Catalunya és precisament perquè són la mateixa cosa. I el pacte PSOE-PP al País Basc és la prova més flagrant d'aquesta unidad de destino. Quan la nació, la seva nació, està en joc, aquests nacionalistes aparquen les petites discrepàncies de caràcter social i s'ajunten contra els desafectes. I el mateix passa a Catalunya. Els 25 diputats del PSC-PSOE a Madrid no sols voten sempre al costat del PP en contra dels drets nacionals de Catalunya -contra la unitat de la llengua, contra la gestió dels aeroports, contra les seleccions nacionals...-, sinó que s'ajunten en contra de CiU, d'ERC i d'ICV, per imposar la participació preeminent de l'exèrcit espanyol al castell de Montjuïc fins al punt de situar el president de la Generalitat en un rang inferior al del representant del ministeri espanyol de Defensa. És a dir, que la raó per la qual en cada campanya electoral el PSC-PSOE demana el vot per frenar el monstre del PP ja s'ha vist que és tan falsa com el seu catalanisme. Els socialistes, quan està en joc la preeminència d'Espanya sobre Catalunya, no dubten d'ajuntar-se amb el monstre. I és que, en realitat, la seva missió al Parlament català, al Parlament espanyol i al Parlament europeu no és frenar el PP, sinó frenar el catalanisme. Sense màscares i contra Catalunya, salta a la vista que PSC i PP són el monstre de dos caps.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat