15 d'Agost de 2011

Molt de compte amb la llibertat d'horaris

El tema de la llibertat d'horaris comercials és força recurrent. Apareix i desapareix com una mena d'amenaça intermitent que provoca un gran neguit en el sector català, especialment quant s'albira la possibilitat que el govern espanyol hi posi les seves urpes al damunt i obligui el nostre país a una liberalització que és inadmissible per dues raons. D'una banda, perquè envairia les competències del govern català en aquesta matèria. I de l'altra, perquè constituiria una agressió al petit comerç de Catalunya. Només cal veure els resultats que aquesta mesura ha tingut a Madrid, on, com ha explicat el gerent de la federació de comerç local, Jesús Carballo, hi ha un degoteig d'establiments que tanquen les seves portes. I és que, certament, el campi qui pugui, quant a horaris, destrueix les botigues de tota la vida, que es veuen incapaces de competir amb les grans superfícies i amb totes aquelles firmes poderoses que es poden permetre el luxe de tenir molts treballadors i obrir tots els dies de l'any.

De fet, estem davant d'una mesura que, a més de ser empobridora, tindria greus conseqüències per als més febles i també per a la cultura, ja que suposa la instauració d'un model nord-americà de societat. Es veu que no en tenim prou amb la importació ridícula de les festes i dels símbols culturals dels Estats Units, com el Pare Noel, el Halloween o el dia de Sant Valentí. Ara, a més, hem d'agafar el cotxe i passar-nos el dia tancats en aquests nous grans temples de la vida moderna que són els centres comercials. Uns centres pensats per al consum compulsiu com a element de diversió. Talment com si, temptats per les ofertes, el nostre gaudi consistís a gastar-nos els diners amb coses que no sols no necessitem, sinó que, a més, no teníem la més mínima intenció de comprar.

Per això crec que el nostre govern no hauria de permetre cap invasió competencial, ja que el teixit social català es fonamenta bàsicament en les petites i mitjanes empreses de caràcter familiar. Ja sabem que és el sector de la societat que més odien els qui s'autodefineixen com a progressistes, però cal preservar-lo per diverses raons. En primer lloc, perquè no hi ha res més provincià i reaccionari que substituir els valors del comerç de barri per botigues de marca. Només cal mirar què està passant a un gran nombre de municipis. Molts establiments de tota la vida s'han vist obligats a plegar i el comerç que els substitueix són franquícies de tota mena.

Hauríem de reflexionar sobre aquesta qüestió, perquè la uniformitat de les nostres viles i ciutats no sols ens desnaturalitza com a col·lectivitat, també ens fa més anodins i ens pren el més valuós que tenim els pobles llatins: l'animació, la calidesa i la humanitat dels nostres carrers.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat