|
|
22 de Juny del 2009
No tot han de ser males notícies quan es parla de llengua catalana. És cert que la llengua es troba literalment amenaçada de mort i que les paraules del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, descriuen molt bé la situació: "Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut, una llengua referencial i una literatura i una història i hem d'aspirar a la igualtat amb els altres pobles que ens envolten. No en podem ser un apèndix subordinat". Altrament, tindrem "una llengua eternament híbrida, feble socialment i pobra de capacitat expressiva, embastardida". Completament d'acord. Tanmateix, de tant en tant, ni que sigui per oxigenar-nos una mica,... 11 d'Octubre del 2009
La professió d'escriptor és una mica paradoxal, perquè, tot i que és inevitablement solitària, no pot ser exercida sense la participació indirecta de la societat. L'escriptura demana concentració, la concentració requereix aïllament i l'aïllament comporta solitud, però no és possible escriure una sola línia sense relacionar-se amb el món. L'escriptor necessita viure per poder escriure, perquè tot allò que escriu, ho confessi o no, és el fruit d'allò que ha viscut i de les persones que ha conegut. Però no és fàcil conciliar aquests dos mons, i ho demostra la inadaptació social -sovint força ben dissimulada- de molts escriptors.... 22 d'Abril del 2010
Una vegada, en dates properes a la diada de Sant Jordi, vaig tenir una curiosa conversa amb una amiga, una dona d'uns 35 anys. Em va confessar que no acostumava a comprar llibres, que quan l'interessava algun en concret el demanava a la Biblioteca o li deixaven els amics.---I no en compres mai cap? -li vaig preguntar.
---No -em va dir-, són molt cars. Et gastes 20 euros en un llibre i només et dura una setmana. I després què en fas, d'aquell llibre? És una cosa inútil.
---Dona -vaig contestar-li-, un bon llibre és per a sempre. Pots fer-hi anotacions,...
Continuar llegint...
12 de Maig del 2010
El passat 5 de maig, a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona, es va presentar el llibre Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional (Afers, 2010) que és un recull de les jornades que es van celebrar el 2009 a Fraga (Baix Cinca) sobre psicologia i identitat nacional i que formen part d'un cicle que, iniciat l'any 2000, ha tingut com a escenari Arenys de Mar, Carlet, Gandia, Girona, Mequinensa i Sueca. Si en parlo és per dues raons: per l'interès de les reflexions que conté i perquè, malgrat això, passarà desapercebut a la immensa majoria de lectors. En les seves pàgines... 18 d'Agost del 2010
M'han semblat molt interessants les reflexions que Lluís Calvo -poeta extraordinari i guanyador del Premi Octubre 2010- feia no fa gaire a un diari sobre la bona salut de la literatura catalana en contraposició als migrats hàbits de lectura dels catalans. Deia Calvo que "els índex de lectura són bastant llastimosos", que "el públic lector és limitat, perquè sempre és el mateix" i que les justificacions per no llegir, com ara la falta de temps, són "poc convincents" perquè per veure la televisió sembla que sempre n'hi ha, de temps".Completament d'acord. Tenim una literatura de primer ordre que no té res a envejar a...
Continuar llegint...
11 d'Octubre del 2010
Fa un cert temps, una revista mensual d'informació general em va fer una pregunta que em va molestar una mica. La pregunta era: "Per què escric?". No era pas una pregunta formulada amb mala fe ni res per l'estil -els interpel·lats érem Imma Monsó, Marta Pessarrodona, Baltasar Porcel i jo-, però em va molestar perquè hi havia en ella un element ofensiu que em sembla que no havia estat prou ben reflexionat. M'explicaré. Per què aquesta pregunta no es fa mai a un metge, a un advocat, a un lampista o a un pastisser? Per què no se'ls pregunta mai: "Per què fas de metge?" o "Per què fas d'advocat? o "Per què ets lampista? o "Per què ets pastisser?". Per... 31 de Març del 2011
Em sembla molt oportuna la publicació del llibre Com explicar aquest país als estrangers, de Matthew Tree. Oportuna i enriquidora, perquè, a banda que és un llibre fresc, desacomplexat i assertiu des d'un punt de vista catalanocèntric, permet que el lector català conegui uns textos escrits originalment en anglès i publicats a la revista Catalonia Today que, altrament, li haurien passat desapercebuts. I això seria una llàstima, perquè el que s'hi diu convé no ignorar-ho. Són... 30 de Juny del 2011
Per evitar les suspicàcies i la maledicència pròpies de la nostra cultura, diré que no he sol·licitat mai cap beca o subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes -ni de cap altre lloc- a l'hora d'escriure. Ho remarco per deixar clar que aquest text -que tindria la mateixa legitimitat si no fos així- no respon a cap interès personal per mantenir cap mena d'ajut ni tampoc a cap necessitat de pagar favors pretèrits. Res d'això. Si l'escric és perquè considero que la defensa de la Institució en qüestió és un deure per dues raons bàsiques: una, perquè no hi ha cap altre organisme públic... 20 de Novembre del 2011
Una mostra de la situació d'indefensió que pateixen els Països Catalans i la llengua nacional ens l'ofereixen les nostres llibreries més emblemàtiques. Precisament aquelles que més han fet per la salvaguarda de la nostra identitat i de les nostres lletres. Recordem que la històrica llibreria Ona va tancar les seves portes el 30 de setembre de 2010 davant la més absoluta indiferència de la conselleria de Cultura. Les crides d'ajut no van servir de res i avui ja no se'n canta ni gall ni gallina. Per sort, aquest no ha estat el cas de la llibreria Les Voltes, de Girona, després de l'acord a què van arribar l'any passat la família Matamala i el Bisbat... 01 de Desembre del 2011
En Jordi Bilbeny és un historiador que té el costum de dir coses que no agraden a molta gent. Les diu amb arguments, sense estirabots ni desqualificacions de ningú, però tenen tanta força i són tan transcendents que incomoden o irriten molts catalans amb la cua de palla. El rebuig a Bilbeny té arrels diverses, però. N'hi ha que el rebutgen pel seu independentisme desacomplexat i gens submís amb la disciplina de cap partit; n'hi ha d'altres que el menyspreen perquè troben que fer-li cas els obligaria a replantejar-se determinats elements de la nostra història i ui!, ves, quina mandra; i n'hi ha que l'odien perquè se senten qüestionats i posats en evidència com a conformistes i transmissors d'una mentida...  |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre
1
Rss