01 de Juliol de 2009
La petició d'Esquerra de posar el CAT a la dreta de les matrícules dels vehicles catalans és de la mateixa naturalesa que la petició que no fa gaire va fer aquest mateix partit per tal que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid. És la naturalesa del pusil·lànime, que viu d'engrunes i aixeca la poteta a canvi d'una llaminadura. La incongruència és que aquestes peticions les faci un partit que s'autodefineix com a independentista, ja que, com tothom sap, el principal tret definitori de l'independentisme és la dignitat. I la dignitat és l'antítesi de la pusil·lanimitat. Ben mirat, però, potser no n'hi ha tanta, d'incongruència, atès que les peticions d'Esquerra concorden força amb el gir regionalista que ha fet la direcció d'aquest partit. Per això es dedica a fer peticions folklòriques d'aquesta mena i per això alguns catalans s'han vist sancionats al passar la ITV -que depèn d'una conselleria d'Esquerra- per dur el CAT sobre la E d'Espanya. Així és com es multa a les fosques allò que es demana sota els focus. Té raó Joan Carretero, per tant, quan diu que en aquests moments no hi ha cap partit independentista al Parlament. Cap ni un. I el rebuig a la Iniciativa Legislativa Popular ho demostra. És cert que els dirigents republicans usen sovint el mot independència, però es tracta només de jocs malabars com el de Carod-Rovira en el míting central de la campanya per a les eleccions europees. Aquell dia, Carod va saludar la concurrència referint-se a Barcelona amb aquestes paraules: "Futura capital de la República Federal Catalana, Estat independent de la Unió Europea". Era una de les frases que José Montilla autoritza a Carod a canvi que en la praxi ell i el seu partit facin tot el contrari. Ja se sap que una xocolatada sense melindros no és una xocolatada.
La petició de Barcelona com a subseu olímpica i la petició del CAT a la dreta de les matrícules pertanyen a una altra modalitat de melindro, però també es complementen força bé amb la xocolata. En el primer cas, es tracta d'equiparar Barcelona amb Alcalá de Henares, Alcobendas, Móstoles, Getafe o Alcorcón per tal que tot el planeta identifiqui la capital de la nació catalana amb la perifèria de Madrid. En el segon, es demana que cada Comunitat Autònoma -sota la tutela de la E- incorpori el distintiu local a la dreta com una expressió de la simpàtica diversitat de "las tierras de España". És una idea molt independentista, aquesta. A Michael Collins li hauria agradat. Fins i tot s'hi pot afegir una figura que il·lustri les sigles amb el ball regional o amb el producte més típic de la zona: un xoriço, una fuet, una taronja, un plàtan... Matrícules antropològiques, en podríem dir. Afortunadament, el PSC-PSOE ha trobat massa agosarada la petició d'Esquerra i des de Presidència de la Generalitat ha contestat que la iniciativa està fora de lloc. Uf, quina sort! Fins i tot ha deixat Montserrat Tura com a mentidera després que el 28 de setembre de 2004, en qualitat de consellera d'Interior, anunciés que havia pactat amb el seu homòleg espanyol, José Antonio Alonso, que "en els pròxims mesos" les matrícules incorporarien "entre el grup dels números i el de les lletres un distintiu autonòmic". Qui ens ho havia de dir, la nostra dignitat nacional salvada gràcies a l'espanyolitat del Partit Socialista.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
TORNAR 